124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 9:
Llínea 9: − Etimològicament el nom deriva del diminutiu femení [[llatí]] de primus: prímula i significa la chicoteta primera, en el cas de l'espècie Primula veris vol dir, lliteralment, la chicoteta primera de la [[primavera]].+ + + + + + + + + + + + + + + − Les prímules perennes florixen principalment durant la primavera; el color de la seua flor pot ser [[groc]], [[roig]], [[color rosa|rosa]], o [[blanc]]. Generalment preferixen la llum del [[sol]] filtrada i moltes espècies estan adaptades al clima d'alta montanya.+ + − Algunes prímules cultivades es coneixen com polyanthus+ + + + + + + +
sense resum d'edició
El gènero és originari de les regions de clima templat de l'hemisferi nort i arriben cap al sur fins les montanyes tropicals d'[[Etiopia]], [[Indonèsia]] i [[Nova Guinea]], i [[Amèrica]] del Sur de clima més càlit.
El gènero és originari de les regions de clima templat de l'hemisferi nort i arriben cap al sur fins les montanyes tropicals d'[[Etiopia]], [[Indonèsia]] i [[Nova Guinea]], i [[Amèrica]] del Sur de clima més càlit.
Algunes prímules cultivades es coneixen com polyanthus
== Taxonomia ==
El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 142–144. 1753.1
== Etimologia ==
Primula: nom genèric que prové del [[llatí]] primus o primulus = "primer", i referint-se a la seua primerenca floració. En l'época migeval, la margarita va ser nomenada primula veris o "primogènita de primavera", lliteralment, la chicoteta primera de la [[primavera]].
== Descripció ==
Té abundant fullage, en fulls oblongues, dentades i de textura rugosa de color vert groguenc i un poquet més clares en l'envés. Algunes espècies poden alcançar uns 40 cm d'altura. Les seues flors, de cinc pétals naixen en el centre format pel fullage i tenen distints tamanys i tonalitats: rosa, violáceo, [[blanc]], [[roig]] o [[groc]], en una mota central de distint to en algunes de les varietats. D'elles es desprén un suau aroma. S'obtenen a partir de llavors que deuen plantar-se en [[autumne]] o [[primavera]], florint en [[hivern]] o [[estiu]], respectivament.
Requerix de sols ben abonats, preparat per a plantes de flor, pero sense excessos. Deu tindre bon drenage d'[[aigua]], puix l'excés d'aigua provoca que els seus fulls prenguen un color groguenc. El sol en excés, sobretot durant l'estiu la perjudica, per lo que deu ubicar-se a la semi-ombra, açò també la convertix en una bona planta per a interiors lluminosos. És resistent a les temperatures baixes pero no a les fortes gelades. Moltes espècies estan adaptades al clima d'alta montanya
== Utilisació ==
S'utilisa com a decoració de jardin e interiors.
=== Usos medicinals ===
Han segut molt utilisades per a us medicinal i es recolecten els rizomes i els fulls, encara que les flors també s'utilisen en aplicacions calmants.
Les infusions de rizoma de Primula veris tenen propietats diurètiques, expectorants i bèquiques, encara que en menor medida una acció antiemètica, tònica del sistema nerviós, antirreumática i antidiarreica.
Típicament s'utilisa el rizoma fresc reduït a una pasta com emplasto calmant.
La decocció per a us extern dels fulls arreplegats d'[[abril]] a [[juny]], té propietats antirreumátiques, antiartrítiques i curatives de la gota.
L'infusió de flors arreplegades d'abril a juny i a penes desecades a l'ombra, tenen propietats sudorífiques, calmants, anticonvulsives, béquiqueas i pectorals.
Els fulls jóvens consumits fresques, crues o cuites, tenen una acció depurativa.
== Espècies autòctones en la Comunitat Valenciana ==
== Espècies autòctones en la Comunitat Valenciana ==