Diferència entre les revisions de "Bavaria (estàtua)"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | [[Archiu:Muenchen-Bavaria-bjs2007-03.JPG|miniaturadeimagen|Bavaria]] | ||
'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Bavera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Bavera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales. | '''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Bavera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Bavera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales. | ||
Última revisió del 15:08 28 jun 2022
Bavaria (nom en llatí de Bavera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a Bavera. Situada a la Theresienwiese constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la Ruhmeshalle, l'edificació d'orde dòric en tres ales.
En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la Theresienwiese de Munich és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei Lluís I de Bavera (1786–1868) en els anys 1843–1850 i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de bronze. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una escala de caragol, que oferix una espectacular vista del païsage.
Context històric[editar | editar còdic]
En la joventut del príncep Lluís, es manifestaven les ambicions de poder de Napoleó I de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a 1805, en qué Napoleó va lliberar a Bavera i va posar en el tro a Maximilià I Josep de Bavera en el títul de rei. Durant tot este temps es varen succeir múltiples guerres en terra bàvara, situació que es va prolongar fins a la batalla de Leipzig en 1813. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Bavera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Despuix del seu ascens al tro en 1825, va manar construir el Valhalla en Ratisbona, la Ruhmeshalle en Munich i la Befreiungshalle en Kelheim, totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única en Alemanya. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Frank Otten: Die Bavaria. in: Hans-Ernst Mettig, Volker Plagemann: Denkmäler im 19. Jahrhundert. Studien zur Kunst donis 19. Jahrhunderts. Bd 20. Prestel, München 1972, S.107-112. ISBN 3-7913-0349-X ISSN 0081-7325 0081-7325
- Paul Ernst Rattelmüller: Die Bavaria. Geschichte eines Symbols. Hugendubel, München 1977, ISBN 3-88034-018-8
- Helmut Scharf: Nationaldenkmal und nationale Frage in Deutschland am Beispiel der Denkmäler Ludwig I. von Bayern und deren Rezeption. Dissertation Uni Frankfurt 1978. Giessen 1985.
- Christian Gruber, Christoph Hölz: Erz-Zeit. Ferdinand von Miller – Zoom 150. Geburtstag der Bavaria. HypoVereinsbank, München 1999, ISBN 3-930184-21-4
- Manfred F. Fischer, Sabine Heym: Ruhmeshalle und Bavaria. Amtlicher Führer. Bayerische Verwaltung der staatlichen Schlösser, Gärten und Seen, München 1997, ISBN 3-9805654-3-2
- Ulrike Kretschmar: Der kleine Finger der Bavaria. Entstehungsgeschichte der Bavaria von Ludwig von Schwanthaler anläßlich der Auflage „Der kleine Finger der Bavaria“ (Bronze-Reproduktion). Offenbach am Main 1990, ISBN 3-921785-53-7