Diferència entre les revisions de "Tammuz"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Dumuzi''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''', '''Tammuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[àrap]] تمّوز, tammūz; en [[sumeri]] '''Dumuzid''' (fill del tro) va ser un déu de la [[mitologia sumèria]] germà de les deeses [[Belili]] i [[Bilulu]]. | '''Dumuzi''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''', '''Tammuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[àrap]] تمّوز, tammūz; en [[sumeri]] '''Dumuzid''' (fill del tro) va ser un déu de la [[mitologia sumèria]] germà de les deeses [[Belili]] i [[Bilulu]]. | ||
| − | Es va casar en [[Inanna]], la | + | Es va casar en [[Inanna]], la deesa de l'amor i de la guerra, identificada en el [[Venus (planeta)|Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement. |
Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els judeus (hi ha una protesta d'[[Ezequiel]] al respecte). | Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els judeus (hi ha una protesta d'[[Ezequiel]] al respecte). | ||
Revisió de 16:30 17 jun 2022
Dumuzi, Amausshumgal, Tummuz, Tammuz (en hebreu תַּמּוּז), en àrap تمّوز, tammūz; en sumeri Dumuzid (fill del tro) va ser un déu de la mitologia sumèria germà de les deeses Belili i Bilulu.
Es va casar en Inanna, la deesa de l'amor i de la guerra, identificada en el Venus. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement.
Va protagonisar una baixada a l'infern, un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una semana durant el solstici d'estiu. Esta tradició va penetrar inclús entre els judeus (hi ha una protesta d'Ezequiel al respecte).
Bibliografia
- Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
- Gods, goddesses, and mythology: vol. 4. Nova York: Marshall Cavendish, 2005