Diferència entre les revisions de "Salafisme"
(Etiqueta: Edició visual) |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Els salafistes fan una llectura lliteral i ortodoxa dels texts fundadors de l'islam, l'[[Alcorà]] i la Sunna, i consideren que la seua interpretació és l'única interpretació llegítima. Rebugen l'imitació (''taqlid'') de les escoles jurídiques, les tendències esotèriques i les innovacions (''bida'h'') per a evitar interpretacions de l'Alcorà. | Els salafistes fan una llectura lliteral i ortodoxa dels texts fundadors de l'islam, l'[[Alcorà]] i la Sunna, i consideren que la seua interpretació és l'única interpretació llegítima. Rebugen l'imitació (''taqlid'') de les escoles jurídiques, les tendències esotèriques i les innovacions (''bida'h'') per a evitar interpretacions de l'Alcorà. | ||
| + | |||
| + | Cal distinguir el terme salafisme tal i com s'utilisa hui en dia del salafisme moderniste, un moviment de reforma elaborat principalment per figures reformistes com Jamal al-Din al-Afghani, Muhammad Abduh i Rashid Rida entre principis del sigle XIX i principis del sigle XX en el context de modernisació d'Egipte. Este salafisme moderniste tenia com a propòsit la tornada a l'enfocament que caracterisava el dels orígens de l'islam, ans que divergira en les escoles de jurisprudència. | ||
| + | |||
| + | Històricament, el salafisme afona les seues raïls en el moviment tradicionaliste d'Ahl-el hadith entre els sigles VIII i IX i en el hanbalisme. El credo salafista és producte de l'aporte de teòlecs com Ibn Hanbal, Ahmad Ibn Taimiyya i Muhammad Abd el-Wahab, considerats com els pares fundadors del salafisme. Hui, el salasfisme contemporàneu com a moviment actiu evoca tres corrents principals: quietiste, polític i revolucionari. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 15:02 30 gin 2022
El salafisme (en àrap, السلفية), també conegut com el moviment salafista, és un moviment islamiste radical totalitari[1] islàmic suní de caràcter reformiste[2] i ultraconservador[3] que va sorgir en la península aràbiga durant la primera mitat del sigle XIX i que defén una tornada a les tradicions del salaf. El terme «salaf» es correspon en l'obra dels principals estudiosos de l'islam de l'época immediatament posterior a la mort del profeta Mahoma.
Els salafistes fan una llectura lliteral i ortodoxa dels texts fundadors de l'islam, l'Alcorà i la Sunna, i consideren que la seua interpretació és l'única interpretació llegítima. Rebugen l'imitació (taqlid) de les escoles jurídiques, les tendències esotèriques i les innovacions (bida'h) per a evitar interpretacions de l'Alcorà.
Cal distinguir el terme salafisme tal i com s'utilisa hui en dia del salafisme moderniste, un moviment de reforma elaborat principalment per figures reformistes com Jamal al-Din al-Afghani, Muhammad Abduh i Rashid Rida entre principis del sigle XIX i principis del sigle XX en el context de modernisació d'Egipte. Este salafisme moderniste tenia com a propòsit la tornada a l'enfocament que caracterisava el dels orígens de l'islam, ans que divergira en les escoles de jurisprudència.
Històricament, el salafisme afona les seues raïls en el moviment tradicionaliste d'Ahl-el hadith entre els sigles VIII i IX i en el hanbalisme. El credo salafista és producte de l'aporte de teòlecs com Ibn Hanbal, Ahmad Ibn Taimiyya i Muhammad Abd el-Wahab, considerats com els pares fundadors del salafisme. Hui, el salasfisme contemporàneu com a moviment actiu evoca tres corrents principals: quietiste, polític i revolucionari.
Referències
- ↑ Namazie (Sinpermiso), Maryam. «"La izquierda postlaica tiene miedo de que la tachen de islamófoba"» (en es). Consultat el 11 de julio de 2019.
- ↑ (2004) The Oxford Dictionary of Islam, Oxford University Press, p. 275. Consultat el 5 de diciembre de 2015.
- ↑ (15 de enero de 2015) North Africa Revised, University of Texas Press. Consultat el 5 de diciembre de 2015.