Diferència entre les revisions de "Bíssol"
(Creant la pàgina) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]] | [[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]] | ||
'''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos. | '''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos. | ||
| + | Hi ha que anar en conte per no confondre-ho en la [[Cavalla]] (Scomber scombrus9, ya que son pareguts pero tenen característiques diferenciadores entre abdós descrites mes baix. | ||
| − | + | == Noms comercials i locals == | |
En Andalusia (caballa, caballa del sur i tonino, en [[castellà]]). | En Andalusia (caballa, caballa del sur i tonino, en [[castellà]]). | ||
| Llínea 22: | Llínea 23: | ||
En Múrcia (vissu en [[valencià]] en bases de Castelló). | En Múrcia (vissu en [[valencià]] en bases de Castelló). | ||
| − | En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en [[vasc]] | + | En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en [[vasc]]) |
== Morfologia == | == Morfologia == | ||
| Llínea 30: | Llínea 31: | ||
El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica. | El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica. | ||
La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un menut apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus). | La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un menut apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus). | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | [https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0109Estornino_tcm30-102609.pdf Ministeri d'agricultura, peix i alimentació] | ||
Revisió de 12:06 2 oct 2019
El Bíssol o Estornell (Scombrer japonicus o colias) pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de bonyítol, sorells i sardines. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos. Hi ha que anar en conte per no confondre-ho en la Cavalla (Scomber scombrus9, ya que son pareguts pero tenen característiques diferenciadores entre abdós descrites mes baix.
Noms comercials i locals
En Andalusia (caballa, caballa del sur i tonino, en castellà).
En Astúries (caballa, en castellà), (cuerva, caballón, xarda i xiarda en asturià).
En les Illes Balears (barat, bis, biso, verat i viso en balear).
En les Illes Canàries (caballa en castellà).
En Cantàbria (caballa, pericato (jovenils), sarda i verdel en castellà).
En Catalunya (barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol en català).
En la Comunitat Valenciana bíssol, burres, (visol, vissu en valencià en bases de Castelló).
En Galícia (albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada en gallec i verdel en castellà).
En Múrcia (vissu en valencià en bases de Castelló).
En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en vasc)
Morfologia
Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escames chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i al voltant dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal. Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats. Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut. El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica. La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un menut apèndix, característiques que ho diferencia de la Cavalla (Scomber scombrus).