Diferència entre les revisions de "La Cançó de la Falla"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
I com veig que si em descuide | I com veig que si em descuide | ||
| − | |||
no me deixen ni un sisó, | no me deixen ni un sisó, | ||
| Llínea 17: | Llínea 16: | ||
''pa’ls'' que volen ''que’ls'' convide | ''pa’ls'' que volen ''que’ls'' convide | ||
| − | he inventat esta cançó | + | he inventat esta cançó: |
Calla, calla, calla, | Calla, calla, calla, | ||
| Llínea 26: | Llínea 25: | ||
es cosa segura que’m cremarás. | es cosa segura que’m cremarás. | ||
| + | |||
Yo pretenc a una Pepeta | Yo pretenc a una Pepeta | ||
| − | i | + | i portant-meme molt decent |
m’''ha'' gastat una peseta | m’''ha'' gastat una peseta | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
la chiquilla a son cosí, | la chiquilla a son cosí, | ||
| − | y | + | y ''quant'' ella me cridava |
| − | yo de llunt li día així(na) | + | yo de llunt li día així(na): |
Calla, calla, calla, | Calla, calla, calla, | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
tu m’has pres per ninot de la falla | tu m’has pres per ninot de la falla | ||
| − | + | i si te fas cas | |
es cosa segura que’m cremarás. | es cosa segura que’m cremarás. | ||
| − | Ham fet una paella | + | ''Ham'' fet una paella |
que ha costat un dineral, | que ha costat un dineral, | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
en carchofes y tabella | en carchofes y tabella | ||
| − | + | i de clochines tal cual; | |
| − | magre, pato | + | magre, pato i uns bons trosos |
d’un pollastre tendre y gros, | d’un pollastre tendre y gros, | ||
| − | + | i mireu si som rumbosos | |
| − | |||
¡que inclús li ham posat arrós! | ¡que inclús li ham posat arrós! | ||
| Llínea 72: | Llínea 71: | ||
que pareixes un ninot de la falla… | que pareixes un ninot de la falla… | ||
| − | |||
| − | |||
Un amic que sap, de sempre, | Un amic que sap, de sempre, | ||
| − | + | ''quant'' m’agrada a mi llegir, | |
| − | |||
em parlá d’una novela | em parlá d’una novela | ||
| − | + | i, alabant-la, em va dir: | |
Es molt bona, val deu duros, | Es molt bona, val deu duros, | ||
| − | + | i escomeça en una mort. | |
Yo, davant d’eixe programa, | Yo, davant d’eixe programa, | ||
| − | m’el deixí | + | m’el deixí cantant-li fort: |
Calla, calla, calla, | Calla, calla, calla, | ||
| Llínea 99: | Llínea 95: | ||
| − | Una chica que’n la cara | + | Una chica ''que’n'' la cara |
| − | fa notar sa | + | fa notar sa professió, |
| − | hui m’ha dit que li | + | hui m’ha dit que li comprarà |
| − | pa’l paseig un pantaló. | + | ''pa’l'' paseig un pantaló. |
| − | + | I per més que yo, de ''prónter'', | |
no he sabut qué contestar, | no he sabut qué contestar, | ||
| − | + | quan ''después'' m’he donat ''cónter'', | |
no parava de cantar: | no parava de cantar: | ||
| Llínea 120: | Llínea 116: | ||
| − | + | És speaker de la radio | |
| − | |||
| − | |||
y pronuncia com se sol | y pronuncia com se sol | ||
Eisenhover, Foster Dulles, | Eisenhover, Foster Dulles, | ||
| − | |||
| − | |||
Trigve Lye y De Gaulle. | Trigve Lye y De Gaulle. | ||
| − | + | Més, quan parla de Valéncia, | |
| − | |||
se li puja el sant al cel: | se li puja el sant al cel: | ||
| Llínea 147: | Llínea 138: | ||
| − | Viajar si que’s hui en día | + | Viajar si ''que’s'' hui en día |
aventura de les grans, | aventura de les grans, | ||
| − | en un poc més de pacencia | + | en un poc més de ''pacencia'' |
| − | + | i pagant poc més que abans; | |
un poc més per asentarte, | un poc més per asentarte, | ||
| − | + | i ''algo'' més per córrer més. | |
Pero, si a les deu t’aguarden, | Pero, si a les deu t’aguarden, | ||
| Llínea 168: | Llínea 159: | ||
| − | Aguardant al huit | + | Aguardant al huit oírem |
avions a reacció, | avions a reacció, | ||
| − | + | i el So Crédul va dirme: | |
¡Progresem sinse discusió! | ¡Progresem sinse discusió! | ||
| − | Pero yo, que estava | + | Pero yo, que estava una hora |
| − | + | esperant, cansat i fret, | |
| − | esperant, cansat | ||
agarrí el camí entre cames | agarrí el camí entre cames | ||
| − | + | i el deixí cantant baixet: | |
Calla, calla, calla, | Calla, calla, calla, | ||
| Llínea 199: | Llínea 189: | ||
L’alemá ta masa penes, | L’alemá ta masa penes, | ||
| − | |||
no m’entenc en el francés, | no m’entenc en el francés, | ||
| + | i si en un inglés me tope | ||
| − | + | voldrá tráure'm els ''dinés''. | |
| − | |||
| − | |||
| − | voldrá | ||
Calla, calla, calla…</center> | Calla, calla, calla…</center> | ||
Revisió de 13:59 15 març 2019
La Cançó de la Falla, La Cansó de la Falla o simplement ¡Calla, calla, calla! és una cançó tradicional valenciana.
Lletra
y en el dia del meu sant
m’ha gastat un duro y pico
convidant y convidant.
I com veig que si em descuide
no me deixen ni un sisó,
pa’ls que volen que’ls convide
he inventat esta cançó:
Calla, calla, calla,
tu m’has prés per ninot de la falla
i si te faç cas
es cosa segura que’m cremarás.
Yo pretenc a una Pepeta
i portant-meme molt decent
m’ha gastat una peseta
en bunyols y en aiguardent.
Pero he vist que li’n donava
la chiquilla a son cosí,
y quant ella me cridava
yo de llunt li día així(na):
Calla, calla, calla,
tu m’has pres per ninot de la falla
i si te fas cas
es cosa segura que’m cremarás.
Ham fet una paella
que ha costat un dineral,
en carchofes y tabella
i de clochines tal cual;
magre, pato i uns bons trosos
d’un pollastre tendre y gros,
i mireu si som rumbosos
¡que inclús li ham posat arrós!
Calla, calla, calla,
que pareixes un ninot de la falla…
Un amic que sap, de sempre,
quant m’agrada a mi llegir,
em parlá d’una novela
i, alabant-la, em va dir:
Es molt bona, val deu duros,
i escomeça en una mort.
Yo, davant d’eixe programa,
m’el deixí cantant-li fort:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Una chica que’n la cara
fa notar sa professió,
hui m’ha dit que li comprarà
pa’l paseig un pantaló.
I per més que yo, de prónter,
no he sabut qué contestar,
quan después m’he donat cónter,
no parava de cantar:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
És speaker de la radio
y pronuncia com se sol
Eisenhover, Foster Dulles,
Trigve Lye y De Gaulle.
Més, quan parla de Valéncia,
se li puja el sant al cel:
diu Doménec, Alemani
Calabuig y Mascarell.
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Viajar si que’s hui en día
aventura de les grans,
en un poc més de pacencia
i pagant poc més que abans;
un poc més per asentarte,
i algo més per córrer més.
Pero, si a les deu t’aguarden,
saps que aplegues a les tres.
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Aguardant al huit oírem
avions a reacció,
i el So Crédul va dirme:
¡Progresem sinse discusió!
Pero yo, que estava una hora
esperant, cansat i fret,
agarrí el camí entre cames
i el deixí cantant baixet:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
En la próxima campanya
lo millor que podré fer
es quedarme en casa, sinse
fer negoci en l’extranger.
L’alemá ta masa penes,
no m’entenc en el francés,
i si en un inglés me tope
voldrá tráure'm els dinés.
Calla, calla, calla…