Diferència entre les revisions de "Y"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''Y''', '''y''' en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és '''i grega'''....»)
 
m
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==
En [[valencià]] s'usa per representar el [[dígraf]] ''[[Ny (dígraf)|eny]]'' que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com ''yo'', ''proyecte'' o ''yayo''.
+
En [[valencià]] s'usa per representar el [[dígraf]] [[Ny (dígraf)|eny]] que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com ''yo'', ''proyecte'' o ''yayo''.
  
 
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==

Revisió de 15:43 18 jul 2018

La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.

Fonètica

En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo.

Ortografia

S'escriu i grega

  • En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.
  • Entre vocals: epopeya, apoyar.
  • En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
  • Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats.
  • En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.

Vore també