Diferència entre les revisions de "Y"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''Y''', '''y''' en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és '''i grega'''....» |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
En [[valencià]] s'usa per representar el [[dígraf]] | En [[valencià]] s'usa per representar el [[dígraf]] [[Ny (dígraf)|eny]] que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com ''yo'', ''proyecte'' o ''yayo''. | ||
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
Revisió de 15:43 18 jul 2018
La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.
Fonètica
En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo.
Ortografia
S'escriu i grega
- En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.
- Entre vocals: epopeya, apoyar.
- En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
- Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats.
- En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.