Diferència entre les revisions de "Correspondència Ads/CFT"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
La correspondència Ads/CFT fou proposada originalment per el físic argentí [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Maldacena Juan Maldacena] a finals de 1997, i algunes de les seues propietats tècniques pronte foren clarificades a un artícul d'Edward Witten i un altre de Gubser, Klebanov i Polyakov. En cinc anys, l'artícul de Maldacena tingué 3000 cites i es va convertir en un dels avanços conceptuals més evidents de l`història de la física teòrica de els anys 90. | La correspondència Ads/CFT fou proposada originalment per el físic argentí [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Maldacena Juan Maldacena] a finals de 1997, i algunes de les seues propietats tècniques pronte foren clarificades a un artícul d'Edward Witten i un altre de Gubser, Klebanov i Polyakov. En cinc anys, l'artícul de Maldacena tingué 3000 cites i es va convertir en un dels avanços conceptuals més evidents de l`història de la física teòrica de els anys 90. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Física quàntica]] | ||
Revisió de 19:11 24 feb 2018
En física, la Correspondència Ads/CFT és l'equivalència entre una teoría de cordes o una supergravetat definida a una certa classe d'espai anti de Sitter i una teoría conforme de camps definida a la seua frontera com a dimensió menor per u. És la realisació en més èxit comprovada del principi hologràfic, una idea especulativa sobre la gravetat quàntica proposada originalment per Gerardus 't Hooft i millorada i promoguda per Leonard Susskind.
L'espai Anti de Sitter (Ads) correspon a una solució a les equacions d'Einstein en constant cosmològica negativa, i és una teoría clàssica de la gravetat; mentres que la teoría conforme (DFT: Conformal Field Theory) és una teoría quàntica. Aquesta correspondència entre una teoría clàssica de la gravetat i una quàntica, pot ser el camí a una gravetat quàntica.
La correspondència Ads/CFT fou proposada originalment per el físic argentí Juan Maldacena a finals de 1997, i algunes de les seues propietats tècniques pronte foren clarificades a un artícul d'Edward Witten i un altre de Gubser, Klebanov i Polyakov. En cinc anys, l'artícul de Maldacena tingué 3000 cites i es va convertir en un dels avanços conceptuals més evidents de l`història de la física teòrica de els anys 90.