Diferència entre les revisions de "Països catalans"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de 81.203.8.222 (discussió); s'ha recuperat la última versió de RoX)
(S'està suprimint tot el contingut de la pàgina)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Pa%C3%AFsos_catalans.png|thumb|L'imperi utòpic catalanista.|350px|right]]
 
[[Image:Val%C3%A9ncia_no_als_pa%C3%AFsos_catalans.jpg|thumb|La majoria dels valencians està en contra dels [[Països Catalans]].|200px|right]]
 
[[Image:No_mos_fareu_catalans.gif|thumb|Campanya '''[[No mos fareu catalans]]'''|200px|right]]
 
'''Països Catalans''' és un terme polític, inventat pel català Enric Prat de la Riba i Sarrà en 1906 i promocionat, baix este nom, per [[Joan Fuster]], el [[pancatalanisme|nacionalisme pancatalaniste]] de [[Catalunya]] i pels polítics catalanistes per a designar als territoris que ells volen incloure en el seu proyecte imperialiste i nacionaliste i aixina ampliar la seua hipotètica i utòpica nació.
 
  
== Història ==
 
 
Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que alguns diuen que és la menció dels territoris en els que se parla [[Llengua catalana|català]], [[Llengua balear|balear]] o [[Llengua valenciana|valencià]] i [[Llengua Aragonesa|aragonés]] clàssic, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans<ref>[http://www.peramosatros.es/images/Mis%20Imagenes/fotoslibros/llvlspf1179.jpg Declaracions del Pare Batllorí, eminent historiador català]</ref> diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte de una de les mateixes. En realitat, no fa falta recórrer a cap filòlec, ya que el valencià i el mallorquí estan prou documentats<ref>[http://www.regnedevalencia.com/historia.htm Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana]</ref>
 
<ref>[http://www.sallengobalear.com//index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=28 Arguments al voltat de Sa Llengo Balear]</ref> encara que els polítics interessats en la fictícia nació independent, reunixen forces i gasten grans quantitats de diners, per a borrar, maquillar i “fer desaparéixer” qualsevol evidència d'eixos
 
documents<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-15_1.jpg Falsificació de Sanchis Guarner de 1959 en la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, la primera traducció de la Bíblia a una llengua romànica (en este cas: Llengua valenciana)en el sigle XIV]</ref>
 
<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-14_2.jpg Original de la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, De l'original solament es conserva un foli incunable, hui expost en el museu "Hispanic Society of America" en New York City]</ref>. És evident que no ho conseguixen.
 
 
== Imposició Cultural ==
 
 
Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i se familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions es senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.<br><br>Per a fer d'esta invenció una realitat també s'utilisen mètodos similars als dels [[nazisme|nazis]] en el seu temps, com el ''marketing'' consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una historia falsa en les escoles, comissaris llingüistes en les escoles i més invents propis d'un genocidi que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte ple d'ambició per a enriquir a uns quants polítics sense escrúpuls.
 
 
== Política ==
 
 
Per atra banda el terme pren un aire polític en la ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu [[pancatalanisme]] i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa vegada que un somi delirant, propi d'atres temps o d'una dictadura.
 
 
Els partits polítics que estan a favor d'esta imperialisme [[nazisme|nacional socialista]] son:[[ERC|Esquerra Republicana de Catalunya]], [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]], [[EU|Esquerra Unida]] i [[CIU|Convergència i Unió]].
 
 
Pel contrari, lluiten en contra: [[Coalició Valenciana]], [[PPCV|Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], [[Opció Nacionalista Valenciana|ONV]], [[Esquerra Nacionalista Valenciana|ENV]] i [[Unió Valenciana]].
 
 
== Conflicte ==
 
Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.<ref>[http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-8.html El govern català desvelà que Zaplana i Jordi Pujol estaven negociant la creació de l'AVL]</ref>
 
 
Ademés s'han produït numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del [[Països Catalans]], en les quals hi han hagut entre 100.000 i 1.500.000 manifestants <ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació multitudinària del Poble Valencià lo 27 de novembre de 2005]</ref>
 
 
== Territoris ==
 
El conjunt territorial que inclou esta denominació imperialista és:
 
*[[Catalunya]]
 
*[[Illes Balears]]
 
*[[Andorra]]
 
*[[Comunitat Valenciana]]
 
* La regió francesa del [[Roselló (França)|Roselló]]
 
*Una zona d'[[Aragó]] llimítrof en Catalunya a la que els imperialistes catalans denominen [[La Franja de Ponent]]
 
* La ciutat d'[[Alguer]]
 
*La chicoteta regió [[Regió de Múrcia|murciana]] d'[[El Carche]]
 
 
== Referències ==
 
{{Reflist}}
 
 
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 
[[Categoria:Nacionalisme català]]
 

Revisió de 20:01 11 maig 2009