Sant Càliç

Archiu:Caliz.jpg

San Caliç La Seu

La Historia del Sant Caliç

Tant per les dades arqueologiques com pel testimoni de la tradicio i els documents que es posseïxen, es completament verosimil que este bell got estiguera en les mans del Senyor quan la vespra de la seua Passio, prengue pa en les seues santes i venerables mans, i, elevant els ulls al cel, cap a tu, Deu, Pare seu totpoderos, donant gracies el beneï, el parti, i el donà als seus discipuls dient:

“Prengau i mengeu tots d'ell, perque aço es el meu Cos, que sera entregat per vosatres”. De la mateixa manera, acabat el sopar, prengue este caliç glorios en les seues santes i venerables mans, donant gracies el beneï, i el donà als seus discipuls dient: “Prengau i begau tots d'ell, perque est es el caliç de la meua Sanc, Sanc de l'aliança nova i eterna, que sera abocada per vosatres i per tots els homnos per al perdo dels pecats. Feu aço en commemoracio meua”

(Pregaria eucaristica I, Canon roma. Cf. Mateu 26-29; Marc 14, 22-25, Lluc 22, 1520 i I Corintis 11, 23-25)

La Primera Impressio

El Sant Caliç de Valencia suscita al mateix temps les sensacions d'admiracio i escepticisme. El visitant se sent primer cativat per la bellea del Grial, la seua forma perfecta i estranya, els detalls d'or i les perles i pedres precioses; ve tambe l'observador en la ment plena de llegendes, pelicules i inclos previngut per les noveles i la lliteratura seudo cientifica de temes “grialics”.

Pero tambe en escepticisme:

¿Com pot ser eixe caliç d'aparencia migeval la copa de l'Ultim Sopar? ¿Per qué en Valencia? ¿No sera, potser, un de tants presunts Grials? ¿Per qué no es tan famos com el Llançol Sant de Tori o la Tunica de Treveris? I aixina tantes preguntes com escoltem cada dia en la Catedral.

En realitat, la reliquia es la part superior, que es una tassa d'agata finament polida, que mostra vetes de colors calits quan refracta la llum; es una preciosa “copa aleixandrina” que els arqueolecs consideren d'orige oriental i dels anys 100 al 50 abans de Crist. Es la conclusio de l'estudi efectuat pel professor N'Antoni Beltrán i publicat en 1960 (“El Sant Caliç de la Catedral de Valencia”), mai refutat, i que està en la base del creixent respecte i coneiximent del Sant Caliç.

Molt mes posteriors son les anses i el peu d'or finament gravat, que tanca una copa o “naveta” d'alabastre, d'art islamic, diferent de la copa; tot aixo, lo mateix que les joyes que adornen la base, son d'epoca migeval. Les dimensions son modestes: 17 cm d'altura, 9 cm d'amplaria de la copa i 14,5 x 9,7 cm. que te la base eliptica.

Venecia i uns atres llocs conserven caliços de pedres semiprecioses d'orige bizanti i en Espanya hi ha eixemplars pareguts dels sigles XI i XII, pero es tracta de gots lliturgics, engastats en or i plata i coberts de metal en el seu interior. No obstant, al compondre el caliç de Valencia, els orfebres destacaren la copa, nua d'abillaments, en grans anses per a portar-la sense tocar el preat i delicat got de pedra transllucida.

Archiu:Caliz2.jpg

Sant Caliç La Seu

La Tradicio dels Primers Sigles

La tradicio nos diu que es la mateixa Copa que utilisà el Senyor en l'Ultim Sopar per a l’institucio de l'Eucaristia, que despres fon portat a Roma per Sant Pere i que conservaren els Papes successors d´ell fins a Sant Sixt II, que per mediacio del seu diaca Sant Llorenç, oriunt d'Espanya, fon enviat a la seua terra natal d'Osca en el sigle III per a lliberar-lo de la persecucio de l'emperador Valerià. Recomana esta permanencia del Sant Caliç en Roma la frase del Canon Roma dita abans: “prengue este caliç glorios”, (hoc praeclarum calicem); expressio admirativa que no trobem en unes atres anafores antigues, i no podem oblidar que la pregaria eucaristica romana es la versio llatina d'una atra en llengua grega, perque esta fon la propia de l'Iglesia de Roma fins al Papa Sant Damas en el sigle V.

L’Historia del Sant Caliç en Espanya

Durant l’invasio musulmana, a partir de l'any 713, fon amagat en la regio del Pirineu, passant per Yebra, Siresa, Santa Maria de Sasabe (hui Sant Adrian), Bailio i, finalment, en el monasteri de sant Joan de la Penya (Osca), a on pot referir-se ad ell un document de l'any 1071 que nomena un precios caliç de pedra.

La reliquia fon entregada l'any 1399 al Rei d'Arago, Marti l'Huma que el tingue en el palau real de l'Alfajeria de Saragossa i despres, fins a la seua mort, en el Real de Barcelona en 1410, nomenant-se el Sant Caliç en l'inventari dels seus bnos (Manuscrit 136 de Marti l'Huma. Archiu de la Corona d'Arago, Barcelona; a on se descriu l’historia del sagrat got) Cap a 1424, el segon successor de En Marti, el Rei Alfons V el Magnanim portà el reliquiari real al palau de Valencia, i en motiu de l'estancia d'este Rei en Napols, fon entregat junt en les atres regies reliquies a la Catedral de Valencia l'any 1437 (Volum 3.532, fol. 36 v. De l'Archiu de la Catedral).

El Sant Caliç en Valencia

Fon conservat i venerat durant sigles entre les reliquies de la Catedral, i fins al sigle XVIII s’utilisà per a contindre la forma consagrada en el “monument” del Dijous Sant. Durant la guerra de l’Independencia, entre 1809 i 1813, fon traslladat per Alacant i Eivissa fins a Palma de Mallorca, fugint de la rapacitat dels invasors napoleonics. L'any 1916 fon finalment instalat en l'antiga Sala Capitular, habilitada com a Capella del Sant Caliç. Precisament esta exposicio publica permanent de la sagrada reliquia va fer possible que es divulgara el seu coneiximent, molt reduït mentrimentres permanegue reservat en el reliquiari de la catedral.

Durant la guerra civil (1936-1939) quedà ocult en el poble de Carlet. El Beat Joan XXIII concedi indulgencia plenaria en el dia de la seua festa anual, el Papa Joan Pau II celebrà l'Eucaristia en el Sant Caliç durant la seua visita a Valencia el 8 de novembre de 1982 i lo mateix succei en La seua Santedat Benedicte XVI que celebrà l'Eucaristia en motiu de la V Trobada Mundial de les Families, el 8 de Juliol de 2006.

Un tema d'actualitat

Ya hem dit que la critica negativa nos diu que ya en els temps de Jesus era una valiosa antiguitat i hi ha una costum israelita que nos dona un senya positiva important; en efecte, encara en l'actualitat cada familia judeua conserva en afecte la “copa de benediccio” per als sopars pasquals i sabatics. Els evangelis nos diuen que Jesus celebrà el ritual pasqual en una sala decorosa, amoblada en divans (Mc 14, 15) Estranyaria que la familia que li acolli no posara davant del Senyor la preciosa copa familiar per a que pronunciara les benediccions rituals, l'ultima de les quals se transformà en la primera consagracio eucaristica del vi en la Sanc del Redentor. Hem vist massa escenes “pobres” de l'Ultim Sopar, en els discipuls assentats en terra i Jesus prenent en les seues mans un humil got de fanc... pero no fon aixina.

Aixina, els Apostols i els primers cristians pogueren identificar el got de la primera Eucaristia i conservar-lo a pesar de la seua fragilitat. ¿Com pogue conservar-se intacte els primers i incerts mil anys si no es perque el protegia la memoria d'un misteri sagratissim?

Les Llegendes del Grial

El tema de la busca del Grial, objecte maravellos i font de vida, es fonamental en la lliteratura migeval franc-germanica, i el seu orige està sobre tot en les obres de Chretien de Troyes, que deixà inacabada, cap a 1190, la seua obra Perceval o el Conte del Graal; aci no s'explica quina es la naturalea d'esta joya, i fon Wolfram von Eschenbach qui li donà forma de caliç en el seu poema “Perceval el Gales”. Se creu que concebe el seu Parsifal a principis del sigle XIII, en Wartburc, mitic castell, bressol de poetes i trobadors; i que el finalisà en 1215. Alli, en este castell, a on estos cantors a l'amor, estos Mestres Cantors, les tres regles principals dels quals, Deu, el seu senyor i la dona amada, constituïen la font de les seues inspiracions, compongue Wolfram la seua magna obra, ya que ell fon el princep dels trobadors, la maxima figura junt en Walter von der Vogelweide i Heinrich Tannhäuser.

Recents investigadors, com Michael Hesemann (“Die Entdeckunc des Heiligen Grals. Das Ende einer Suche”, Ed. Pattloch 2003), situen l'orige d'estes llegendes en Espanya i sobre la base del Caliç d'agata de Sant Joan de la Penya, i no podem oblidar que foren la font d'inspiracio per a les grans obres poeticomusicals de Richard Wagner “Tannhäuser”, “Parsifal” i “Lohengrin”.

Un tema d'actualitat

Pero si be la lliteratura grialica migeval trobà en la busca del sagrat got un simbol de purificacio i de renuncia per a arribar a la perfeccio personal i a la salvacio, assistim des de fa anys a l'aparicio de noveles fingidament historiques i a tota una lliteratura esoterica que fa del Grial un fosc objecte o una tradicio amagada a lo llarc dels sigles que conservaria l'autentica essencia del cristianisme o la verdadera historia de Jesus de Nasaret. Pareix que lo que no consegui la critica lliberal i el materialisme antireligios, es pretenguera ara conseguir-ho en esta pseudo divulgacio per a destruir la neta fe de l'Iglesia en Jesucrist el Senyor. Aixina, la sospita i la falsetat busquen entelar lo que fon i hauria de continuar sent un icon de la cultura cristiana.

Per aixo, el Caliç, en la seua autenticitat arqueologica i la seua tradicio exenta d'elements maravellosos, nos remet a l'epoca de Jesus i nos recorda l’institucio de l'Eucaristia com a moments historics que transcendixen el temps i arriben fins a nosatres com un misteri de salvacio. Aixina ho vivim quan la sagrada reliquia es trasllada des de la seua preciosa capella, l'antiga sala capitular (sigle XIV), fins a l'altar major en la celebracio de la Santa Missa en el Sopar del Senyor, el Dijous Sant i en la festa solemne de l'ultim dijous del mes d'octubre.

Est es el mensage que es desija proclamar des de la Catedral de Valencia, en el soport de benemerites associacions com la Real Germandat i la Confraria del Sant Caliç que, junt en el Capitul Metropolita, mantenen el cult i la difusio de la devocio del Sant Caliç, que s'expressa en els pelegrinages de parroquies i entitats religioses i civiques, totes les semanes, en la celebracio dels “dijous del Sant Caliç”.

La Capella del Sant Caliç

Quan en el sigle XV s’allargaren les naus per a conseguir el campanar i la sala capitular, l'arquitecte Pere Compte (autor tambe de la Llonja de Valencia) edificà en 1496 el corredor d'acces a l'aula antiga.

La porta d'entrada te una portada gotica llaurada per Pere Balaguer en 1424. Ad un costat del corredor es veu, entre uns atres, el monument funerari del bisbe Vidal de Blanes, constructor de l'aula capitular i “l'Adoracio dels pastors”, pintura al fresc (1472) de Francesco Pagano de Neapoli i Paolo da Sant Leocadio, de la sala capitular, passada a llenç, que fon la prova per a la seua decoracio de la capella major.

En una capella se contempla el retaule de Sant Miquel (principis del S. XVI), obra primerenca de Vicent Macip. Si be les pintures mostren el transit al Renaiximent, te l'estructura classica dels retaules dels sigles XIV i XV.

En 1916 se traslladà el Sant Caliç a l'aula capitular, que va passar a ser la capella actual. La capella es d'estil gotic florit (S. XIV); te planta quadrada i parets llises, de pedra llaurada. Es va construir per disposicio del Bisbe Vidal de Blanes entre els anys 1365-1369. En ella se celebraren Corts del Regne i es van donar classes de Teologia, entre uns atres, per Sant Vicent Ferrer.

Medix 13 metros de costat per 16 d'alçaria, i es cobrix en una elevada volta de creueria nervada en forma d'estrela, els nervis de la qual es prolonguen fins a descansar en unes mensules policromades. En les claus de la volta estan els dotze Apostols, i, en la clau central, la coronacio de la Mare de Deu en el cel despres de l'Assuncio, misteri titular d'esta Catedral.

Est espai no fon afectat per la reforma neoclassica del sigle XVIII i en ell se colocà el retaule d'alabastre, antiga entrada del cor (sigle XV). En este marc destaquen els dotze relleus del florenti Giuliano Poggibonsi (discipul de Ghiberti, Portes del Paraïs, Florencia) Les escenes inferiors corresponen a l'Antic Testament i son profecia de les superiors, del Nou Testament.

En els murs es poden vore l'Adoracio dels Reis, pintura al fresc per Nicolau Florenti (1472), i les cadenes que tancaven el port de Marsella i portades per Alfons V el Magnanim en el sigle XV.

El Cult del Sant Caliç

El Capitul de canonges celebra en la capella del Sant Caliç tots els dies laborables la Lliturgia de les Hores (Laudes i Hora intermija) i la Santa Missa, cantada en gregoria.

Tant la Real Germandat com la Confraria del Sant Caliç patrocinen el cult que es tributa a Jesucrist summe i etern Sacerdot per mig de la veneracio del sagrat got en que va entregar sacramentalment la seua sanc redentora en l'Ultim Sopar.

En la vesprada dels dijous, a les 19:30 hs., s'expon el Santissim Sacrament i es resa el Rosari. A les 19:45 hs. se canten les aclamacions al Sant Caliç i es dona la bendicio en el Santissim. Despres es celebra la Santa Missa en cants acompanyats per l'orgue.

Parroquies i associacions religioses i civiques pelegrinen cada “Dijous del Sant Caliç” per a participar en esta Missa.

El Dijous Sant, el Sant Caliç es portat a l'altar major de la Catedral en la provesso d'entrada de la Missa en el Sant Sopar del Senyor, i el mateix en la “Festa anual del Sant Caliç”, que se celebra l'ultim dijous d'Octubre.

La Real Germandat del Sant Caliç

Quan el 6 de giner de 1916 el Sant Caliç fon expost definitivament en l'antiga Aula Capitular gotica (s. XIV), l'Arquebisbe En J. Maria Salvador i Barrera aprovà en febrer de 1918 els estatuts de la “Real Germandat del Sant Caliç, cos colegiat de la noblea titulada valenciana”, en la finalitat de contribuir al cult de la sagrada reliquia.

El seu primer president fon En Lluïs Vich, Baro de Llauri, cofundador d'esta ilustre associacio junt en el Baro de Santa Barbera.

Son moltes les millores de la capella que ha patrocinat l'associacio, que va adoptar la celebracio els primers dijous de mes del "Dijous del Sant Caliç".

La Real Germandat te tambe una seccio en Madrit.

La Confraria del Sant Caliç

L'Arquebisbe En Marceli Olaechea i Loizaga va promoure, junt en el Capitul Metropolita de Valencia, esta insigne associacio publica de fidels, erigida canonicament en la Catedral de Valencia, sent els estatuts aprovats ad experimentum el 25 de març de 1952, i en caracter definitiu, per part del Prelat, el 25 de novembre de 1955.

Fon el seu primer president En Lluïs B. Lluch Garin i primer canonge zelador del cult del Sant Caliç i assistent eclesiastic de la Confraria el M. I. Sr. En Benjami Civera Miralles. La finalitat de l'associacio es fomentar el cult i la devocio del Sant Caliç, havent promogut obres en la capella i la difusio del coneiximent d'aquell per mig de conferencies, articuls i la publicacio de llibres.

Te la seua seu en la Catedral i patrocina i organisa la “Festa anual del Sant Caliç” l'ultim dijous d'octubre i els “Dijous del Sant Caliç”, excepte el primer, reservat a la Real Germandat, en els que s'acull a pelegrinages de parroquies, entitats civiques i associacions de fidels.

Joan Pau II en la Catedral

Dins del programa de la seua visita apostolica a Espanya, el Papa Joan Pau II va vindre a Valencia el 8 de novembre de 1982.

Començà la seua jornada en la Catedral, a on va arribar acompanyat per l'Arquebisbe Monsenyor Miquel Roca Cabanellas. Fon rebut pel Capitul en la Porta de "els ferros" i, ya en l'interior, va dirigir unes breus paraules i la seua benediccio als membres dels grups del Sinode Diocea en aquell temps en curs i que abarrotaven el temple metropolita.

Damunt de l'altar major estava el Sant Caliç del Sopar del Senyor, que el Papa va besar reverentment i despres firmà en el Llibre d'Honor de la Confraria.

El Sant Pare va fer despres una breu visita a la Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats i beneï als malalts en la plaça de la Mare de Deu. Poc despres va presidir l'Eucaristia en el passeig de l'Albereda, en la qual ordenà a 150 sacerdots i va utilisar el Sant Caliç en un fet sense precedents des de l'antigor. Benedicte XVI en la Catedral

A lo llarc dels dies 8 i 9 de Juliol del 2006 tingue lloc en Valencia la V Trobada Mundial de les Families, que va contar en la presencia del Papa Benedicte XVI.

A la seua arribada a la ciutat, despres de resar en el lloc del tragic accident del Metro, ocorregut dies abans, la primera visita del Pontifex fon a la Seu Metropolitana, acompanyat per l'Arquebisbe Monsenyor Agusti Garcia-Gasco.

En la porta principal o "dels ferros" fon rebut pel Capitul, passant despres a la Capella del Sant Caliç, en l'entrada de la qual li saludaren les representacions de les juntes directives de la Real Germandat i de la Confraria del Sant Caliç i a on l´esperaven els Bisbes espanyols; alli va venerar el sagrat Caliç, firmà en el Llibre d'Honor de la Confraria del Sant Caliç i va rebre l’insignia d'Honor de la mateixa.

A continuacio, el Papa va fer entrega d'un caliç obsequi seu al Sr. Arquebisbe de Valencia i rebe de mans del President de la CEE un eixemplar de l'obra de Sant Joan d'Avila "Tractat de l'amor de Deu"; finalment entregà a Monsenyor Blázquez un mensage a l'Episcopat espanyol que va firmar alli mateix. Passà despres per la nau central, ocupada pels sacerdots valencians i religioses de clausura; en el presbiteri va poder contemplar la restauracio del mateix i les pintures renaixentistes quasi completament recuperades, i alli escoltà breument el conjunt d'instruments copiats dels frescs del sigle XV i el Cor de la Seu, que varen ambientar l'acte.

Despres d'impartir la benediccio passà a la Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats, eixint per la porta de l'Almoina. Al sendema, en la Missa conclusiva del V EMF, el Sant Pare va tindre el gratissim gest d'utilisar el Sant Caliç de l´Ultim Sopar del Senyor, com abans ho havia fet S. S. Joan Pau II en la seua visita a Valencia en 1982.

La Seu Ampareumos.com