Canvis

L'estructuració comarcal de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) està prevista en el seu [[Estatut d'Autonomia]] pero, a pesar que se varen fer numeroses propostes a petició de la [[Generalitat Valenciana]], no s'ha aprovat una llei de comarcalisació per part dels governs autonòmics que s'han succeït a partir de [[Joan Lerma]], president en [[1987]].

L'estructuració comarcal de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) està prevista en el seu [[Estatut d'Autonomia]] pero, a pesar que se varen fer numeroses propostes a petició de la [[Generalitat Valenciana]], no s'ha aprovat una llei de comarcalisació per part dels governs autonòmics que s'han succeït a partir de [[Joan Lerma]], president en [[1987]].

En [[1987]], com a conseqüència del Decret del Govern Valencià núm. 170 de [[28 d'octubre]] de [[1985]], es va publicar una proposta oficial de '''Demarcacions territorials Homologades''' (DTH) de tres graus, en la que no s'utilisa en cap moment la denominació de "comarca". En l'esmenada proposta, les delimitacions de les DTH de primer grau coincidixen en gran manera en el que es coneixen com a comarques, mentres que les DTH de segon grau són agrupacions de les mateixes, i les de tercer grau són les províncies. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, de moment, s'ha llimitat com a referència per a la descentralisació administrativa dels diferents servicis prestats per la Generalitat, com l'educació, la sanitat, o l'agricultura.

En [[1987]], com a conseqüència del Decret del Govern Valencià núm. 170 de [[28 d'octubre]] de [[1985]], es va publicar una proposta oficial de '''Demarcacions territorials Homologades''' (DTH) de tres graus, en la que no s'utilisa en cap moment la denominació de "comarca". En eixa proposta, les delimitacions de les DTH de primer grau coincidixen en gran manera en lo que es coneixen com a comarques, mentres que les DTH de segon grau són agrupacions de les mateixes, i les de tercer grau són les províncies. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, de moment, s'ha llimitat com a referència per a la descentralisació administrativa dels diferents servicis prestats per la Generalitat, com l'educació, la sanitat, o l'agricultura.

No obstant això, encara que el mateix decret contempla una eventual "incidència territorial" d'estes DTH, és a dir, que tinguen organs polítics o administratius de nivell comarcal des d'on els municipis compartixen les seues competències, com per eixemple en [[Catalunya]] en els ''Consells comarcals'' (Consells comarcals), encara no s'ha aprovat una disposició llegal per a això. Al contrari, les competències compartides entre diversos municipis actualment s'estan articulant per mig d'una atra figura administrativa, la [[mancomunitat]], podent-se superar les delimitacions comarcals actuals encara que no les provincials.

No obstant això, encara que el mateix decret contempla una eventual "incidència territorial" d'estes DTH, és dir, que tinguen organs polítics o administratius de nivell comarcal des d'on els municipis compartixen les seues competències, com per eixemple en [[Catalunya]] en els ''Consells comarcals'' (Consells comarcals), encara no s'ha aprovat una disposició llegal per a això. Al contrari, les competències compartides entre diversos municipis actualment s'estan articulant per mig d'una atra figura administrativa, la [[mancomunitat]], podent-se superar les delimitacions comarcals actuals encara que no les provincials.

:''Per a més informació, vore [[Història de les comarques valencianes]].''

:''Per a més informació, vore [[Història de les comarques valencianes]].''

|}

|}

==També==

==Vore també==

* [[Història de les comarques valencianes]]

* [[Història de les comarques valencianes]]