Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  18:32 14 feb 2016
m
Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'
Llínea 31: Llínea 31:  
Hi ha abundants restes de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
 
Hi ha abundants restes de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
   −
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es van establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la van ser titulars els senyors de Moixent. En [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en el [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit segle: 2.250 habitants en 1794. Fins al [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 del 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
+
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es van establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la van ser titulars els senyors de Moixent. En [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en el [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins al [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 del 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 49: Llínea 49:     
== Monuments ==
 
== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[segle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
+
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
*'''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[segle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.  
+
*'''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.  
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[segle XVI]], modificada en el [[segle XX]].  
+
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]].  
 
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
 
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
 
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.  
 
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.  
113 205

edicions

Menú de navegació