113 049
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + − −
sense resum d'edició
L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, encara que diferents, a les de l'[[àlgebra]] ordinària.
L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, encara que diferents, a les de l'[[àlgebra]] ordinària.
Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[segle XIX]]. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de [[circuit digital|circuits digitals]].
Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[sogle XIX]]. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de [[circuit digital|circuits digitals]].
L'aïna bàsica per a l'anàlisis i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana.
L'aïna bàsica per a l'anàlisis i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana.
Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra
Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.).
convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en
dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.).
L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats ''cert'' i ''fals'' (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Aixina puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris.
L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats ''cert'' i ''fals'' (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Aixina puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris.