Canvis

Al llarc de la segona mitat del [[segle XIX]], coincidint en el proyecte del [[1854]] de derrocament de les muralles que envolaven la ciutat, es va procedir a incorporar les atres poblacions del pla de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de [[Gràcia]], [[Sant Gervasi de Cassoles]], [[les Corts]], [[Sants]], [[Sant Andreu de Palomar]] i [[Sant Martí de Provençals]], això va permetre a la ciutat poder aplicar llors proyectes d'Eixample i de desenroll de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs davanteres de l'Espanya del moment.

Al llarc de la segona mitat del [[segle XIX]], coincidint en el proyecte del [[1854]] de derrocament de les muralles que envolaven la ciutat, es va procedir a incorporar les atres poblacions del pla de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de [[Gràcia]], [[Sant Gervasi de Cassoles]], [[les Corts]], [[Sants]], [[Sant Andreu de Palomar]] i [[Sant Martí de Provençals]], això va permetre a la ciutat poder aplicar llors proyectes d'Eixample i de desenroll de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs davanteres de l'Espanya del moment.

A nivell social, a finals del segle XIX, els barcelonins van viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en l'deport i la pràctica de l'activitat física la seua màxima expressió. En els darrers anys del segle la ciutat va vore nàixer una gran quantitat de clubs de [[natació]], [[tenis]] o [[fútbol]] que tindrien una gran importància, en el [[segle XX]], en la vida social dels barcelonins, i en la proyecció exterior de la ciutat. Clubs com el [[FC Barcelona]] (fundat el [[1899]]), el [[RCD Espanyol]] (fundat el [[1900]]) i el [[Real Club de Tenis Barcelona]] o el [[Club Natació Barcelona]] conseguiren una gran popularitat a la ciutat, i van convertir Barcelona en la gran capital de l'deport espanyol de principis del segle XX. El [[1904]], el barri d'[[barri d'Horta|Horta]] es va anexionar a Barcelona, i el [[1921]] [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]].  

A nivell social, a finals del segle XIX, els barcelonins van viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en l'deport i la pràctica de l'activitat física la seua màxima expressió. En els darrers anys del segle la ciutat va vore nàixer una gran quantitat de clubs de [[natació]], [[tenis]] o [[fútbol]] que tindrien una gran importància, en el [[segle XX]], en la vida social dels barcelonins, i en la proyecció exterior de la ciutat. Clubs com el [[FC Barcelona]] (fundat el [[1899]]), el [[RCD Espanyol]] (fundat el [[1900]]) i el [[Real Club de Tenis Barcelona]] o el [[Club Natació Barcelona]] conseguiren una gran popularitat a la ciutat, i van convertir Barcelona en la gran capital del deport espanyol de principis del segle XX. El [[1904]], el barri d'[[barri d'Horta|Horta]] es va anexionar a Barcelona, i el [[1921]] [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]].  

El [[1929]] es va tornar a organisar una [[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|Exposició Universal]], gràcies a la qual es va urbanisar tota la zona de [[Plaça d'Espanya]], i es van construir pavellons on ara hi ha la [[Fira de Barcelona]]. L'exposició del 1929 també va ser el pretext per construir el [[Metro de Barcelona|metro]], inaugurat inicialment el [[1924]], i ampliat el [[1926]] en el servici del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual [[Llínia 1 del Metro de Barcelona|L1]]), que unia el centre de la ciutat en el recint de l'exposició, a Plaça Espanya i Montjuïc.

El [[1929]] es va tornar a organisar una [[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|Exposició Universal]], gràcies a la qual es va urbanisar tota la zona de [[Plaça d'Espanya]], i es van construir pavellons on ara hi ha la [[Fira de Barcelona]]. L'exposició del 1929 també va ser el pretext per construir el [[Metro de Barcelona|metro]], inaugurat inicialment el [[1924]], i ampliat el [[1926]] en el servici del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual [[Llínia 1 del Metro de Barcelona|L1]]), que unia el centre de la ciutat en el recint de l'exposició, a Plaça Espanya i Montjuïc.