Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
26 bytes afegits ,  15:09 13 ago 2013
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:GERMANICEXPANSION.GIF|esquerra|thumb|350px|Expansió dels pobles germànics durant el [[primer milenari aC]].]]
 
[[Image:GERMANICEXPANSION.GIF|esquerra|thumb|350px|Expansió dels pobles germànics durant el [[primer milenari aC]].]]
Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'[[Imperi Romà]] i que van contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, van formar els regnes de l'[[edat mija]] a Europa. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobarts]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]].
+
Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'[[Imperi Romà]] i que varen contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, varen formar els regnes de l'[[edat mija]] en [[Europa]]. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobarts]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]].
   −
Estes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del [[segle II aC]] van tenir disputes i batalles en els romans en les [[guerres címbries]], que els nomenaven despectivament bàrbars i que els van donar nom com a colectiu (Germania era una de les províncies imperials).
+
Estes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del [[segle II aC]] varen tindre disputes i batalles en els romans en les [[guerres címbries]], que els nomenaven despectivament bàrbars i que els varen donar nom com a colectiu (Germania era una de les províncies imperials).
    
== Els regnes germànics ==
 
== Els regnes germànics ==
 
[[Image:Germanic expansion.gif|thumb|Distribució dels pobles germànics o protogermànics (entre el 750 aC i el 1 d. C.)]]
 
[[Image:Germanic expansion.gif|thumb|Distribució dels pobles germànics o protogermànics (entre el 750 aC i el 1 d. C.)]]
 
{{AP | Regnes germànics}}
 
{{AP | Regnes germànics}}
Els diferents pobles germànics es van assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics van pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) van conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social.
+
Els diferents pobles germànics es varen assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics varen pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) varen conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social.
   −
La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts dels costums i institucions romanes, mentres que es van conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant així la cultura que es va desenrollar a l'Europa medieval i que és la base de l'actual [[civilisació occidental]].
+
La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts de les costums i institucions romanes, mentres que es varen conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant aixina la cultura que es va desenrollar a l'Europa medieval i que és la base de l'actual [[civilisació occidental]].
    
== Llengua i lliteratura ==
 
== Llengua i lliteratura ==
[[Image:GermanenAD50.png|thumb|Tribus germàniques i assentaments romans fins al 50-100 d. C.]]
+
[[Image:GermanenAD50.png|thumb|Tribus germàniques i assentaments romans fins als anys 50-100 d. C.]]
    
Sens dubte el tret més definitori dels germànics és la llengua, ya que el concepte és abans que res etnollingüístic. No obstant això, encara que les llengües germàniques antigues eren propenques entre si, els germànics no parlaven la mateixa variant, sino varietats diferents derivades del proto-germànic.
 
Sens dubte el tret més definitori dels germànics és la llengua, ya que el concepte és abans que res etnollingüístic. No obstant això, encara que les llengües germàniques antigues eren propenques entre si, els germànics no parlaven la mateixa variant, sino varietats diferents derivades del proto-germànic.
   −
Encara que aparentment compartien una llengua ancestral comuna, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ja tenien diversos dialectes: el proto-nòrdic, els dialectes germànics occidentals i els dialectes alemanys orientals.
+
Encara que aparentment compartien una llengua ancestral comú, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ya tenien diversos dialectes: el proto-nòrdic, els dialectes germànics occidentals i els dialectes alemanys orientals.
   −
No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava només per a fins religiosos), per la qual cosa no hi ha registres escrits de la seua història fins que van tenir contacte en els romans.
+
No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava només per a fins religiosos), per lo que no hi ha registres escrits de la seua història fins que varen tindre contacte en els romans.
    
La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el Codex argenteus-un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seua escritura crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic".
 
La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el Codex argenteus-un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seua escritura crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic".
113 137

edicions

Menú de navegació