Canvis

'''Joan Gilabert Jofré''' ([[Valéncia]], [[24 de juny]] del [[1350]] <ref>Segons atres fonts, naixcut en l'any [[1363]]</ref> - † [[El Puig]], [[18 de maig]] del [[1417]]), també conegut per '''Pare Jofré''', va ser un religiós [[Mercedaris|mercedari]] que promogué l'erecció de l' ''[[Hospital dels Innocents, Fols e Orats]] '', el primer hospital [[Siquiatria|siquiàtric]] del món i orige del futur [[Hospital General Universitari de Valéncia]]. Fon el promotor de la veneració de la [[Mare de Deu dels Desamparats]].

'''Joan Gilabert Jofré''' ([[Valéncia]], [[24 de juny]] del [[1350]] <ref>Segons atres fonts, naixcut en l'any [[1363]]</ref> - † [[El Puig]], [[18 de maig]] del [[1417]]), també conegut per '''Pare Jofré''', va ser un religiós [[Mercedaris|mercedari]] que promogué l'erecció de l' ''[[Hospital dels Innocents, Fols e Orats]] '', el primer hospital [[Siquiatria|siquiàtric]] del món i orige del futur [[Hospital General Universitari de Valéncia]]. Fon el promotor de la veneració de la [[Mare de Deu dels Desamparats]].

==Vida==

== Vida ==

Va nàixer en Valéncia, en el '''carrer dels Jofrens'''. Estudià dret canònic en [[Lleida]], a on obtingué el grau de bachiller en decrets. Es fa membre de l'[[Orde de la Mercé]] en l'any [[1370]] <ref>Segons les mateixes fonts que el fan nàixer en l'any 1363, ingressà en el monasteri en l'any [[1397]]</ref>, en el [[monasteri d'El Puig]] i s'ordenà sacerdot en [[1375]], despuix d'haver estudiat Teologia. En l'orde eixercí diversos càrrecs, com elector, procurador i comanador de [[Lleida]], [[Perpinyà]] i [[Valéncia]] ([[1409]]).  

Va nàixer en Valéncia, en el '''carrer dels Jofrens'''. Estudià dret canònic en [[Lleida]], a on obtingué el grau de bachiller en decrets. Es fa membre de l'[[Orde de la Mercé]] en l'any [[1370]] <ref>Segons les mateixes fonts que el fan nàixer en l'any 1363, ingressà en el monasteri en l'any [[1397]]</ref>, en el [[monasteri d'El Puig]] i s'ordenà sacerdot en [[1375]], despuix d'haver estudiat Teologia. En l'orde eixercí diversos càrrecs, com elector, procurador i comanador de [[Lleida]], [[Perpinyà]] i [[Valéncia]] ([[1409]]).  

Fon un gran predicador, i en els seues últims anys acompanyà [[sant Vicent Ferrer]] en les prèdiques. Pareix que el sant profetisà la mort del mercedari, que moriria en el monasteri del Puig en fama de santitat. Fon enterrat en el mateix monasteri. En [[1936]], el cos va ser traslladat al cementeri, per tal de salvar-lo de la profanació, i retornat al monasteri despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]]. L'iglésia valenciana va promoure la [[canonisació]].

Fon un gran predicador, i en els seues últims anys acompanyà [[sant Vicent Ferrer]] en les prèdiques. Pareix que el sant profetisà la mort del mercedari, que moriria en el monasteri del Puig en fama de santitat. Fon enterrat en el mateix monasteri. En [[1936]], el cos va ser traslladat al cementeri, per tal de salvar-lo de la profanació, i retornat al monasteri despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]]. L'iglésia valenciana va promoure la [[canonisació]].

 

=== Fundació de l'Hospital ===

===Fundació de l'Hospital===

[[Archiu:Pjofresorolla.jpg|thumb|250px|El Pare Jofré defenent a un foll. [[Joaquin Sorolla]]]]

[[Archiu:Pjofresorolla.jpg|thumb|250px|El Pare Jofré defenent a un foll. [[Joaquin Sorolla]]]]

El [[24 de febrer]] de [[1409]], el flare se dirigia des del convent a la [[Catedral de Valéncia]], a on havia de predicar el sermó del dumenge de Quaresma. De camí, va advertir que un grup de chiquets cridava i colpejava, burlant-se'n, a un atre  chiquet loco mentrimentres cridaven "¡Al loco! Al loco!". El pare Jofré, commogut per l'escena, recriminà als chiquets el seu acte, mentrimentres donava ampar al loco i el duya al convent mercedari. En el sermó en la Catedral va parlar del fet i de la necessitat de donar ajuda a qui patix trastorns mentals, evitant la "persecució irracional, tant més cruel com més inocents, impotents i irresponsables en són les víctimes".  

El [[24 de febrer]] de [[1409]], el flare se dirigia des del convent a la [[Catedral de Valéncia]], a on havia de predicar el sermó del dumenge de Quaresma. De camí, va advertir que un grup de chiquets cridava i colpejava, burlant-se'n, a un atre  chiquet loco mentrimentres cridaven "¡Al loco! Al loco!". El pare Jofré, commogut per l'escena, recriminà als chiquets el seu acte, mentrimentres donava ampar al loco i el duya al convent mercedari. En el sermó en la Catedral va parlar del fet i de la necessitat de donar ajuda a qui patix trastorns mentals, evitant la "persecució irracional, tant més cruel com més inocents, impotents i irresponsables en són les víctimes".  

En l'entrada hi ha colocada una image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que varen deixar, segons la tradició, tres pelegrins que hi havien demanat hostage: era la nomenada '''Mare de Déu dels Folls, Innocents i Desamparats''' que, serà patrona de Valéncia i Generala dels eixercits del Regne: la [[Mare de Deu dels Desamparats]].

En l'entrada hi ha colocada una image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que varen deixar, segons la tradició, tres pelegrins que hi havien demanat hostage: era la nomenada '''Mare de Déu dels Folls, Innocents i Desamparats''' que, serà patrona de Valéncia i Generala dels eixercits del Regne: la [[Mare de Deu dels Desamparats]].

==Veneració==

== Veneració ==

El '''pare Jofré''' va morir en llaor de santitat i, des del mateix moment de la seua mort, el seu sepulcre va ser venerat com el d'una persona santa. Este cult va ser permés per la diòcesis i la Santa Seu. En el [[sigle XVIII]] s'inicià la causa de beatificació, pero la [[Guerra de Successió]]  va impedir la continuació. La [[Guerra de la Independència]] i la [[Guerra civil espanyola]] varen interrompre de nou les causes que, en els dos moments que s'havien tornat a iniciar. La crema del convent del Puig en [[1936]] va fer que s'haguera de tornar a re-elaborar l'expedient, que se va tornar a iniciar en els anys xixanta del [[sigle XX]].

El '''pare Jofré''' va morir en llaor de santitat i, des del mateix moment de la seua mort, el seu sepulcre va ser venerat com el d'una persona santa. Este cult va ser permés per la diòcesis i la Santa Seu. En el [[sigle XVIII]] s'inicià la causa de beatificació, pero la [[Guerra de Successió]]  va impedir la continuació. La [[Guerra de la Independència]] i la [[Guerra civil espanyola]] varen interrompre de nou les causes que, en els dos moments que s'havien tornat a iniciar. La crema del convent del Puig en [[1936]] va fer que s'haguera de tornar a re-elaborar l'expedient, que se va tornar a iniciar en els anys xixanta del [[sigle XX]].