Canvis

En [[1869]], l'eixèrcit rus va construir una fortalea sobre un tossal propenc al llogaret, i la presència militar, unida a la seguritat derivada d'esta, va atraure a numerosos mercaders i artesans a la zona. La regió fon anexionada en [[1884]] per [[Rússia]], que va decidir desenrollar la ciutat com un núcleu comercial per la seua proximitat al territori de Pèrsia, llavors baix influència britànica. En aquella época, es considerava una ciutat moderna i elegant, en moltes tendes i hotels, i edificis d'estil europeu.

En [[1869]], l'eixèrcit rus va construir una fortalea sobre un tossal propenc al llogaret, i la presència militar, unida a la seguritat derivada d'esta, va atraure a numerosos mercaders i artesans a la zona. La regió fon anexionada en [[1884]] per [[Rússia]], que va decidir desenrollar la ciutat com un núcleu comercial per la seua proximitat al territori de Pèrsia, llavors baix influència britànica. En aquella época, es considerava una ciutat moderna i elegant, en moltes tendes i hotels, i edificis d'estil europeu.

En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom Asgabat, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14{{*esd}}000.

En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom Asgabat, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14.000.