| La seua rellevància històrica ve pel fet de que en este lloc es va lliurar en [[1237]] la confrontació definitiva per a la conquista de Valéncia, la [[Batalla del Puig]]. La Verge del Puig fon considerada durant sigles com la patrona de [[Regne de Valéncia]]. | | La seua rellevància històrica ve pel fet de que en este lloc es va lliurar en [[1237]] la confrontació definitiva per a la conquista de Valéncia, la [[Batalla del Puig]]. La Verge del Puig fon considerada durant sigles com la patrona de [[Regne de Valéncia]]. |
− | Tal com relata el ''[[Llibre dels Fets]]'' en el tossal front al qual es troba el monasteri se situava el [[castell de Enesa]], fortalea musulmana clau en la conquista de Balansiya (Valéncia). La conquista d'est, rodejada d'una llegenda èpica i religiosa, dugué al rei a la voluntat de fundar un monasteri precisament en este lloc, fent donació d'estes terres a Arnau de Cardona, mestre de l'Orde de la Mercé. D'esta fundació inicial que seria una senzilla capella de Reconquista no queda cap vestigi, a excepció de la portada de l'iglésia actual, pero que no està en la seua ubicació original. Este monasteri és d'orige fortificat. | + | Tal com relata el ''[[Llibre dels Fets]]'' en el tossal front al qual es troba el monasteri se situava el [[castell de Enesa]], fortalea musulmana clau en la conquista de ''[[Balansiya]]'' (Valéncia). La conquista d'est, rodejada d'una llegenda èpica i religiosa, dugué al rei a la voluntat de fundar un monasteri precisament en este lloc, fent donació d'estes terres a Arnau de Cardona, mestre de l'Orde de la Mercé. D'esta fundació inicial que seria una senzilla capella de Reconquista no queda cap vestigi, a excepció de la portada de l'iglésia actual, pero que no està en la seua ubicació original. Este monasteri és d'orige fortificat. |