Canvis

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any [[1102]].

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

Na Ximena conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

Na Ximena conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].