23 714
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 38:
Llínea 38: − + + + + + + + + +
→Trayectòria política
=== Trayectòria política ===
=== Trayectòria política ===
(Secció per completar)
Joan Peset fon un home d'idees republicanes i d'esquerra. Fon militant d'[[Acció Republicana]] i, més tart, d'[[Esquerra Republicana del País Valencià|Esquerra Republicana]], abdós partits fundats per [[Manuel Azaña]]. Com a President d'Esquerra Republicana en Valéncia, fon candidat del [[Front Popular]] en les eleccions de febrer de [[1936]], resultant elegit diputat en llistes obertes a les [[Corts espanyoles]] (en 84.106 vots fon el candidat més votat en la circumscripció de Valéncia-capital). El 26 de maig de [[1935]] va participar en el multitudinari [[mítin]] de Manuel Azaña en Valéncia, en el [[camp de Mestalla]], que va reunir a xixanta mil persones.
Durant la [[Guerra Civil espanyaol|guerra]], va proseguir les seues llabors humanitàries, ajudant aixina mateix a perseguits per les milícies en la zona republicana, aplegant a refugiar a gent en la seua pròpia casa. Fon comissari civil de l'Eixèrcit, inspector dels hospitals de guerra i responsable de varis hospitals, lo que va compaginar en la seua llabor de diputat. Durant la lluita, va estudiar les repercussions sicològiques del conflicte bèlic en l'individu.
Va assistir a l'última sessió de les Corts republicanes en [[Figueres]] ([[Girona]]) el 1 de febrer de [[1939]], passant la frontera francesa poc despuix. No obstant, va tornar a l'Espanya republicana tractant de mediar en el [[colp d'Estat del coronel Casado]]. Va acompanyar al president del govern de la República, el doctor [[Juan Negrín]], i a [[José Puche]], rector de l'[[Universitat de Valéncia]] durant el restant de la guerra, fins a l'[[aeròdrom d'Elda]] quan varen marchar a l'exili, pero es va negar a acompanyar-los a pesar de l'insistència del president. Despuix de reunir-se en els seus fills, que havien lluitat en el bando republicà, va intentar abandonar la península en la seua família pel [[port d'Alacant]], que s'havia convertit en l'única possibilitat de fuga per als republicans. No obstant, els barcos que haurien tingut que rescatar als mils de persones que allí es varen reunir no varen aplegar mai i tots varen ser fets presoners pels soldats franquistes. Va començar un pelegrinage per camps de concentració i presons encarregant-se o treballant en les enfermeries (camp de concentració d'Albatera, camp de concentració de la Cartoixa de Porta Coeli, presó del mateix nom) fins que el 15 de giner de [[1940]] fon internat en la [[Presó Modelo de Valéncia]].
Mentrestant, per mig d'una orde publicada el 29 de juliol de 1939, Joan Peset, *colectivamente en molts atres docents, havia segut separat de la seua càtedra per ser “pública i notòria la desafecció [...] no solament per les seues actuacions en les zones que han sofrit la dominació marxista, sino també per la seua *pertinaz política *antinacional i *antiespañola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional”.6
Va ser somés a dos consells de guerra, en març de 1940. En el primer, per "auxili a la rebelió", davant la denúncia feta pels meges falangistes Francisco Marco *Merenciano, Ángel *Moreu González-*Pola (que posteriorment va aplegar a catedràtic d'Oftalmologia de l'Universitat de Santiago) i Antonio Ortega Tena, va ser condenat a mort, recomanant no obstant la pròpia sentència la *conmutación per una pena de reclusió de trenta anys i un dia. Dos dies despuix d'emetre's, el delegat provincial de Sanitat José Rosa #Meca —antic membre de Renovació Espanyola i president de Colege de *Odontólogos—7 va reclamar un nou juí, enviant-li a l'auditor de guerra el text d'una conferència que *Peset havia impartit en 1937, en la que este criticava la sublevació calificant-la de resposta inadequada dels que no havien acceptat que havien perdut les eleccions, conseguint una segona sentència en la que no hi havia cap recomanació de gràcia. Immediatament un gran número de persones, entre elles l'arquebisbe de Valéncia, *Prudencio *Melo, varen demanar a les autoritats la *conmutación de la pena. El 12 de maig de 1941, l'auditor de divisió, cap de l'assessoria del Ministeri de l'Eixèrcit certificava que el general Franco havia donat el "enterat" de la sentència. El 24 de maig de 1941, despuix del migdia, se li va comunicar que havia aplegat l'hora de complir-se la sentència, que va ser eixecutada a les sis de la vesprada en Paterna.8
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==