Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes eliminats ,  21:44 29 nov 2021
Text reemplaça - 'per el' a 'pel'
Llínea 38: Llínea 38:  
En la seua primera etapa com barcelonista, que durà sis temporades, conseguí quatre [[Copa Catalunya|campeonats de Catalunya]] i dos [[Copa del Rei de Fútbol|copes del Rei]]. Fins la creació del campeonat de Lliga en [[1929]], la Copa era el principal trofeu nacional disputat en [[Espanya]] i Sancho jugà abdós finals, en [[1920]] davant el [[Athletic Club]] i [[1922]] contra el [[Real Unio d'Irún]].  
 
En la seua primera etapa com barcelonista, que durà sis temporades, conseguí quatre [[Copa Catalunya|campeonats de Catalunya]] i dos [[Copa del Rei de Fútbol|copes del Rei]]. Fins la creació del campeonat de Lliga en [[1929]], la Copa era el principal trofeu nacional disputat en [[Espanya]] i Sancho jugà abdós finals, en [[1920]] davant el [[Athletic Club]] i [[1922]] contra el [[Real Unio d'Irún]].  
   −
Incomodo despuix de rebre critiques, en especial per el seu sobrepés, en juny de [[1922]] Sancho solicità la baixa al Barcelona i retornà als seus orígens, fichant per l'[[Unió Esportiva Sants]],<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-16/1491926/pdf.html|título=Sancho torna al Sants i Zamora se va a l'Espanyol|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> club recién naixcut de la fusio de l'Internacional i el Centre d'Esports Sans. El club sansense, ademés, li oferí un treball com contractiste de la construcció per al [[Ajuntament de Barcelona]]. Durant tota la seua carrera Sancho havia compaginat el fútbol en el seu treball com obrer, ya que fins finals dels [[anys 1920|anys vint]] no se reconeixque el profesionalismo en Espanya.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/07/01/pagina-15/767366/pdf.html|título=La triple final de Santander|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 01/07/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
+
Incomodo despuix de rebre critiques, en especial pel seu sobrepés, en juny de [[1922]] Sancho solicità la baixa al Barcelona i retornà als seus orígens, fichant per l'[[Unió Esportiva Sants]],<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-16/1491926/pdf.html|título=Sancho torna al Sants i Zamora se va a l'Espanyol|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> club recién naixcut de la fusio de l'Internacional i el Centre d'Esports Sans. El club sansense, ademés, li oferí un treball com contractiste de la construcció per al [[Ajuntament de Barcelona]]. Durant tota la seua carrera Sancho havia compaginat el fútbol en el seu treball com obrer, ya que fins finals dels [[anys 1920|anys vint]] no se reconeixque el profesionalismo en Espanya.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/07/01/pagina-15/767366/pdf.html|título=La triple final de Santander|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 01/07/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
    
Sancho va continuar una temporada en el [[Unió Esportiva Sants|Sants]], fins que en juny de [[1923]] els dirigents del [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] li convenceren per a que reingressara en l'equip azulgrana.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-17/775225/pdf.html|título= Sancho reapareix en les files del Barcelona davant el Daring|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
 
Sancho va continuar una temporada en el [[Unió Esportiva Sants|Sants]], fins que en juny de [[1923]] els dirigents del [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] li convenceren per a que reingressara en l'equip azulgrana.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-17/775225/pdf.html|título= Sancho reapareix en les files del Barcelona davant el Daring|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>

Menú de navegació