Canvis

A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any [[1960]], com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia.

A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any [[1960]], com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia.

En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. Després de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal.

En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. Despuix de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal.

En l'any [[1975]] un sagnant [[colp d'Estat]] va derrocar a Gowon i va portar a [[Murtala Ramat Mohammed]] al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, [[Olusegun Obasanjo]]. Es redactà una nova constitució en [[1977]], i es celebraren eleccions en 1979, que varen ser guanyades per [[Shehu Shagari]].

En l'any [[1975]] un sagnant [[colp d'Estat]] va derrocar a Gowon i va portar a [[Murtala Ramat Mohammed]] al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, [[Olusegun Obasanjo]]. Es redactà una nova constitució en [[1977]], i es celebraren eleccions en 1979, que varen ser guanyades per [[Shehu Shagari]].