Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  11:01 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'sèrie' a 'série'
Llínea 39: Llínea 39:  
{{AP|Segona República Espanyola}}
 
{{AP|Segona República Espanyola}}
 
[[Image:1937. Cartel Guerra Civil. Vicente Vila Gimeno.jpg|300px|thumbnail|right|Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.]]
 
[[Image:1937. Cartel Guerra Civil. Vicente Vila Gimeno.jpg|300px|thumbnail|right|Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.]]
A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de soport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra (Acció Republicana, [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una sèrie d'alçaments anarquistes en [[giner]] i [[decembre]] de [[1933]], reprimits en durea i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.
+
A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de soport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra (Acció Republicana, [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una série d'alçaments anarquistes en [[giner]] i [[decembre]] de [[1933]], reprimits en durea i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.
    
La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit derechista, gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible soport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al vore el rumb de ''marcha arrere'' que prenia la seua política.
 
La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit derechista, gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible soport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al vore el rumb de ''marcha arrere'' que prenia la seua política.
Llínea 108: Llínea 108:  
== Els detonants ==
 
== Els detonants ==
 
[[Image:Madrit,1936. Propaganda republicana.jpg|thumbnail|Propaganda antifascista en Madrit, 1936. La [[Real Senyera]] apareix sobre la bandera soviètica de l'[[URSS]]. ]]
 
[[Image:Madrit,1936. Propaganda republicana.jpg|thumbnail|Propaganda antifascista en Madrit, 1936. La [[Real Senyera]] apareix sobre la bandera soviètica de l'[[URSS]]. ]]
Abans del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936]] una sèrie de fets van alarmar a l'opinió pública.
+
Abans del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936]] una série de fets van alarmar a l'opinió pública.
    
Entre febrer i juliol de 1936 es van produir grans disturbis en el carrer, contabilisant-se centenars de tirotejos i decenes de morts, ademés d'asalts a iglésies, partits polítics o periòdics.
 
Entre febrer i juliol de 1936 es van produir grans disturbis en el carrer, contabilisant-se centenars de tirotejos i decenes de morts, ademés d'asalts a iglésies, partits polítics o periòdics.
Llínea 161: Llínea 161:  
Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema en què s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de passar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aéreu, al principi només en mijos propis, i despuix recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algecires]], i s'inicia la Campanya d'Extremadura per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, la qual cosa es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes despuix de l'alçament militar. La rapidea en que van caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del Eixercit d'Àfrica de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />
 
Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema en què s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de passar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aéreu, al principi només en mijos propis, i despuix recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algecires]], i s'inicia la Campanya d'Extremadura per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, la qual cosa es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes despuix de l'alçament militar. La rapidea en que van caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del Eixercit d'Àfrica de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />
   −
Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta sèrie d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el Alcázar de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que davall el comandament del coronel [[José Moscardó]] soportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li van recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la Batalla de Madrit pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />
+
Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta série d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el Alcázar de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que davall el comandament del coronel [[José Moscardó]] soportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li van recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la Batalla de Madrit pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />
    
D'atra banda, El Govern de la República passa successivament de les mans de [[Santiago Casares Quiroga]], qui dimitix despuix de l'alçament, a les de [[Diego Martínez Barri]], que ni tan sols jura el càrrec. Darrere d'ell arriben [[José Giral]], dirigent de [[Esquerra Republicana]], i el membre del [[PSOE]] [[Francisco Largo Caballero]].
 
D'atra banda, El Govern de la República passa successivament de les mans de [[Santiago Casares Quiroga]], qui dimitix despuix de l'alçament, a les de [[Diego Martínez Barri]], que ni tan sols jura el càrrec. Darrere d'ell arriben [[José Giral]], dirigent de [[Esquerra Republicana]], i el membre del [[PSOE]] [[Francisco Largo Caballero]].
Llínea 536: Llínea 536:  
:''[[Un milló de morts]] '' ([[José María Gironella]])
 
:''[[Un milló de morts]] '' ([[José María Gironella]])
 
:''[[Ha esclatat la pau]] '' ([[José María Gironella]])
 
:''[[Ha esclatat la pau]] '' ([[José María Gironella]])
:''[[El laberint màgic]] '' ([[Max Aub]]), sèrie de cinc noveles:  
+
:''[[El laberint màgic]] '' ([[Max Aub]]), série de cinc noveles:  
 
::''[[Camp tancat]],  
 
::''[[Camp tancat]],  
 
::[[Camp de sang]],  
 
::[[Camp de sang]],  
Llínea 678: Llínea 678:  
</ref>
 
</ref>
 
::[[Agustí Centelles]]
 
::[[Agustí Centelles]]
::[[Pelai Més]], compilador de la sèrie de 169 fotos ''[[Martiri de l'Art i la destrucció de l'Iglésia en l'Espanya roja]] '' (80 d'elles de Toledo).<ref>En elles, i en les procedents del monogràfic de 1938 de la reviste francesa ''[[l'Illustration]] '' es va muntar per l'Arquebisbat de Toledo en 2008 l'exposició ''[[Toledo, ciutat màrtir. 1936]] '' http://www.alfayomega.Es/reviste/2008/586/06_aquiahora1.Html</ref>
+
::[[Pelai Més]], compilador de la série de 169 fotos ''[[Martiri de l'Art i la destrucció de l'Iglésia en l'Espanya roja]] '' (80 d'elles de Toledo).<ref>En elles, i en les procedents del monogràfic de 1938 de la reviste francesa ''[[l'Illustration]] '' es va muntar per l'Arquebisbat de Toledo en 2008 l'exposició ''[[Toledo, ciutat màrtir. 1936]] '' http://www.alfayomega.Es/reviste/2008/586/06_aquiahora1.Html</ref>
 
::[[Guglielmo Sandri]], tinent de l'eixèrcit italià, va prendre 4000 fotografies, recuperades en 1992.<ref>Miguel Mora [http://www.elpais.com/articulo/cultura/Espana/vista/fascista/italiano/elpepucul/20081106elpepicul_1/Tes ''Espanya, vista per un fasciste italià. El tinent Sandri va prendre 4.000 fotografies durant el seu servici en la Guerra Civil - El material, rescatat del fem, torna la memòria de la contesa a Roma''], El País 06/11/2008; [http://www.elpais.Com/fotogaleria/Album/guerra/tinent/Sandri/5942-1/elpgal/ ''Àlbum de guerra del tinent Sandri''] (quatre fotografies en la galeria del mateix artícul).</ref>
 
::[[Guglielmo Sandri]], tinent de l'eixèrcit italià, va prendre 4000 fotografies, recuperades en 1992.<ref>Miguel Mora [http://www.elpais.com/articulo/cultura/Espana/vista/fascista/italiano/elpepucul/20081106elpepicul_1/Tes ''Espanya, vista per un fasciste italià. El tinent Sandri va prendre 4.000 fotografies durant el seu servici en la Guerra Civil - El material, rescatat del fem, torna la memòria de la contesa a Roma''], El País 06/11/2008; [http://www.elpais.Com/fotogaleria/Album/guerra/tinent/Sandri/5942-1/elpgal/ ''Àlbum de guerra del tinent Sandri''] (quatre fotografies en la galeria del mateix artícul).</ref>
  
112 461

edicions

Menú de navegació