6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 28:
Llínea 28: − + + + + + + + + + + + + + + −
sense resum d'edició
Luxemburc posseïx una cultures i tradicions diverses per trobar-se entre l'[[Europa]] [[Imperi Romà d'Occident|romana]] i l'Europa [[Pobles germans|germànica]]. El país posseïx tres [[Llengua oficial|llengues oficials]]: [[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma francés|francés]] i [[Idioma luxenburgués|luxemburgués]]. Es tracta d'un [[estat llaic]], sent predominant el [[catolicisme]].
Luxemburc posseïx una cultures i tradicions diverses per trobar-se entre l'[[Europa]] [[Imperi Romà d'Occident|romana]] i l'Europa [[Pobles germans|germànica]]. El país posseïx tres [[Llengua oficial|llengues oficials]]: [[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma francés|francés]] i [[Idioma luxenburgués|luxemburgués]]. Es tracta d'un [[estat llaic]], sent predominant el [[catolicisme]].
== Historia ==
=== Edat Antiga i Medieval ===
El territori que actualment ocupa el gran ducat va ser originalment poblat pels [[trèvers]], una tribu d'orige belga. Ells varen habitar la regió fins a l'any de la conquista [[República Romana|romana]] en 53 a.C. Al voltant del [[sigle V]], durant la [[Edat Mija]], els [[Poble franc|francs]] es varen apoderar d'este territori que més avant va passar a formar part d'atres regnes, com [[Austrasia]] (en el nort-est del [[Regne Franc| regne franc]]), [[Lotaringia]] i, per últim, el [[Sacre Imperi Romà Germànic]]
Encara que l'història luxemburguesa documentada es remonta als temps dels [[Roma Antiga|romans]], es considera que comença de forma pròpiament dita en l'any [[963]] en l'adquisició de ''Lucilinburhuc'' (actualment el Castell de Luxemburc) per [[Sigfrit de Luxemburc|Sigfret, Conde de les Ardenes]]. En el sigle XIV els emperadors germànics ho varen convertir en ducat. En 1441 va ser incorporat a l'Estat borgonyó.
=== Edat Moderna ===
Rebut en herència per l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos V]] i transmés al seu fill [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] en 1555, va permanéixer en mans d'Espanya fins a 1714 en que, pel [[tractat de Rastatt]], va ser cedit a la llínea [[Àustria|austríaca]] de la dinastia de Luxemburc.
=== Edat Contemporànea ===
En 1795 va ser conquistat per la [[Revolució francesa|França revolucionària]], pero despuix de la derrota napoleònica i el [[Tractat de París (1815)|Tractat de París]] de [[1815]], va quedar baix administració ([[unió personal]]) del rei dels [[Regne Unit dels Països Baixos|Paisos Baixos]], que ho va erigir en [[Gran Ducat]]. El tractat també va dividir Luxemburc, que ya havia segut dividit en [[1659]] i tornaria a ser-ho també en [[1839]], quedant baix sobirania de Bèlgica i els Països Baixos. Encara que estos tractats varen reduir gran part del seu territori, al mateix temps varen incrementar la seua independència, #lo que es va confirmar despuix de la [[Crisis luxemburguesa|Crisis de Luxemburc]] en [[1867]]. El tractat de Londres de 1867 ho va declarar estat neutral, sent governat des de 1890 pels descendents de [[Adolfo de Luxemburc|Adolfo de Nassau]].
Va ser [[Ocupació alemana de Luxemburc en la Primera Guerra Mundial|ocupat]] per Alemània durant la [[Primera Guerra Mundial]]. Terminada esta, un referèndum celebrat en 1919 va recolzar la restauració de la monarquia dels Nassau. En 1940 va ser ocupat per [[Adolf Hitler|Hitler]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], Luxemburc va concertar un pacte en Bèlgica i Holanda, en els que va formar el [[Benelux]] (1947). En 1949 es va adherir a l'OTAN i en els anys 50 va ser un dels Estats fundadors de les [[Comunitats Europees]]. En el temps, s'ha convertit en un dels paisos més rics d'estes, en un gran creiximent en el sector dels [[servicis financers]] facilitat per l'estabilitat política i l'integració europea. Des dels inicis en 1999 forma part de la [[Unió Econòmica i Monetària de l'Unió Europea|Unió Monetària Europea]]. Els principals partits són el cristià-social i el socialiste.
== Geografia ==
== Geografia ==
Luxemburc és el sèptim país més chicotet d'Europa, trobant-se en el lloc 167 a nivell mundial.
Luxemburc és el sèptim país més chicotet d'Europa, trobant-se en el lloc 167 a nivell mundial.
El Gran ducat té un territori de caràcter montanyós i en extenses masses boscoses. El [[Relleu terrestre|relleu]] presenta dos regions diferenciades: en el nort, cridat [[Oesling]], s'estenen els contraforts meridionals del massiç montanyós de les [[Ardenes]], en una altura màxima de 500 metros, i per la que discorren els afluents del [[Mosela]]. Al sur, el [[Gutland]], constituïx una extensa plana prolongació de la conca parisenca. D'est a oest el país s'haja travesat pel [[Sauer]] (Sûre en francés), afluïxen-te del [[Mosela]], que per la seua vora dreta rep al [[Alzette]] i per l'esquerra al [[Our]] i al [[Clerf]], entre atres.
El Gran ducat té un territori de caràcter montanyós i en extenses masses boscoses. El [[Relleu terrestre|relleu]] presenta dos regions diferenciades: en el nort, cridat [[Oesling]], s'estenen els contraforts meridionals del massiç montanyós de les [[Ardenes]], en una altura màxima de 500 metros, i per la que discorren els afluents del [[Mosela]]. Al sur, el [[Gutland]], constituïx una extensa plana prolongació de la conca parisenca. D'est a oest el país s'haja travesat pel [[Sauer]] (Sûre en francés), afluïxen-te del [[Mosela]], que per la seua vora dreta rep al [[Alzette]] i per l'esquerra al [[Our]] i al [[Clerf]], entre atres.