Supermarine Spitfire

El spitfire es un avio que te l'anima de qui ho dissenyà i no se pot parlar d'ell sense parlar de Reginald J. Mitchell, el seu ingenier.

En 1931 el ministeri de l'aire britanic veu necessari reemplaçar l'obsolet caça bipla Bristol Bulldog i l'equip de Mitchell presente la seua proposta per a Supermarine, ara embeguda per Vickers Aviation degut a motius economics. Naixque aixina el disseny del Supermarine 224, que vist d'auçat sembla un Stuka, en planta un S4 i en el seu perfil comencen a intuir-se la llinies del Spitfire. No obstant no guanyaren l'adjudicacio del proyecte que fon al Gloster SS 37, conegut en servici com Gloster Gladiator.

El Spitfire era un caça de llinies modernes i extremadament rapit gracies al seu motor Rolls-Royce Merlin refrigerat en oli. Tenia una innovadora ala eliptica que millorava el rendiment aerodinamic. Este tipo d'ala repartix de manera mes uniforme la força sustentadora sobre la seua propia estructura, lo que otorga al Spitfire una maniobrabilitat excelent.

El director de Vickers, Robert Maclean, decidi que l'aparat portaria per nom el d'algun animal salvage que començase per la lletra“S”. Pensà en cridar-ho “Shrew” terme angles per a referir-se a una dona feresta, tambe s'enten com bruixot o harpia en valencià. Rebaixant el to, el terme “Spitfire” s'utilisa tambe en angles com sinonim de Shrew, pero sense les connotacions pijoratives ve a ser “Fierecilla” i era el mal nom carinyós en el que Maclean cridava a la seua filla. Ademes descomponent el terme, fa referencia a la potencia de foc de l'avio (Spit+Fire = escopir+foc)

Vida operativa

En Juny de 1937, Mitchell pergue la seua batalla contra el sarata abans de que Anglaterra començase la seua contra Hitler. Mori als 42 anys i no veu entrar al seu Spitfire en accio. Durant 1938 se formaren els primers esquadrons en estos caces en la RAF i les primeres escaramusses contra Alemanya aplegaren a finals de 1940.

La prova definitiva del Supermarine Spitfire havia aplegat,en este moment per a Hitler era imprescindible dominar el cel angles i la seua Luftwaffe contava en una abofegadora proporcio de 4 a 1 front a la RAF.

França demostrà interes en l'aparat i un eixemplar els fon cedit com guia per a començar la seua fabricacio, pero el desastre de Juny de 1940 posà fi al desenroll, els primers eixemplars estrangers foren els"prestats" als nortamericans, despres s'enviaren una molt bona quantitat a l'Unio Sovietica, tots els països de la Commonwealth usaren o fabricaren l'aparat, ya fose en unitats enquadrades en la RAF o basades en la seua propi territori, al final de la guerra, avions tipo MK V obsolets foren passats a les Forces Aerees Aliades, Francesos, Italians, Grecs i Yugoslaus volaren l'avió en la lliberacio dels seus territoris, alguns esquadrons de laRAF constituits per pilots estrangers, serviren com base per a la reconstruccio de les Forces Aerees Europees de l'immediata posguerra.

En extrem orient, els avions que havien servit ahi en contra dels japonesos passaren a formar el nucleu de les Forces Aerees Hindu i Paquistaní. Encara Birmania alcançà a vore sobre el seu territori alguns dels ultims Spitfires operatius.

Variants i versions

• Mk I: equipada en el Merlín III. Primer se li dotà d'unaheliç de fusta bipala, de pas fix. A continuacio fon reemplaçada per una tripalade duraluminio i en dos posicions, i finalment en una de 3 pales de pasvariable. Hague dos versions, MKI i MKII. Envergadura: 11.23M, Llongitut: 9.12m.

• Mk II: Merlín XII, en una heliç rotol tripala de velocitat constant. MKIIA i MKIIB.
• Mk III: Merlín XX en un compressor de dos velocitats. Se reforçà el cuixera alar i el tren d'aterrisage, i la roda de coa se feu retractil. Nomes se construiren dos unitats. Una en les 8 ametralladores il'atra en l'ala “universal” que permetia montar qualsevol de les combinacions possibles d'armes d'entre l'A, B o C.

• P.R.III: model de reconeiximent fotografic, desarmat. Esun Mk I modificat per a portar mes combustible. No portava radi.
• Mk IV: el primer Spitfire en montar com motor el RollsRoyce Griffon. Nomes se construi un. Posteriorment se li renomenà com MKXX.
• P.R.IV: Merlin45. Es l'estructura d'un MKI en les ales modificades per a majors tancsde combustible en el bort d'atac i deposits d'oli extra. Desarmat. Oxigeneextra. Tres cambras F24 montades en el fuselage, dos verticals i una obliqua.
• Mk V: Merlín 45, 46, 50, 50 A, 55 o 56. Heliç Rotol o D.H.de tres pales i velocitat constant. Fon un desenroll del Mk I en un nou motor iestructura reforçada, per a suplir l'absencia del Mk III, que tardava endesenrollar-se i finalment no entraria en servici. Les versions de les seriesinicials utilisaven la celula dels Mk I i Mk II, en els canvis minims per a queacceptasen el Merlín 45. Els Mk V A i Mk V B eren similars als Mk I A i B. El Mk VC montava una ala universal en un armament normal de 2 canons i 4ametralladores. Entrà en servici en l'estiu de 1941 i fon el primer en portardeposits llançables (Mk V B o C), el primer en rebre equipament per a “tropicalisar-hos”i els primers en servir fora de les illes britaniques. El primer Seafire, Seafire Mk I, fon un Mk V modificat per a navalisar-ho (gancho d'apontage,estructura reforçada...). Un fon modificat com caça-hidroavio, en dos aletes adicionals en el mujol vertical (una damunt i atra baix del fuselage), en flotadors bessons. En 1943 se li dotà d'ales tallades i el Merlín 45M, 50M o55M, per a millorar el seu rendiment com caça a baixa cota –encara que disminuia molt en l'altura-, i modificat per a poder carregar bombes de 250 o 500 lliures en els soports dels deposits de combustible. Envergadura (ales tallades): 9.93 m, llongitut: 9.12 m.

• Mk VI: Merlín 47 en heliç Rotol de quatre pales. Similaral MKV B, pero en cabina presurisada (1º avio de la Royal Air Force presurisat),ales d'envergadura allargada (en planta la seua forma tipica li delata, ala acabadaen pic). Versio de vol per a cotes altes, estava dissenyat per a l'interceptacióde bombarders o avions de reconeiximent d'alta cota, com el Junkers 86R, bimotoren 1000CV per motor i una envergadura de 32 m. Envergadura: 12.40 m
• Mk VII: Caça d'alta cota. Rolls-Royce Merlín 61, 64 o 71,en sobrealimentador de dos etapes. Heliç Rotol de velocitat constant, quatripala.El morro tingue que ser allargat per a acomodar el motor, mes llarc que lesversions anteriors. Bancada del motor, cuixera de l'ala, tren d'aterrisage i fuselagereforçats. Cabina presurisada. Tren de coa retractil. El mujol de direccioaumentada de tamany. Les ales portaven chicotets tancs de combustibleadicionals i tenien una envergadura allargada, com el Mk VI. Envergadura: 12.24m, llongitut: 9.54 m. Armament: 2 canons de 20 mm i 4 ametralladores de 7.7 mm.

• P.R.VII: Merlin 45. Celula d'un Mk I modificada per aadmetre combustible extra en el fuselage. No carregava combustible en les ales.Tres cambras F24, dos verticals i una obliqua. 8 ametralladores de 7.7 mm.