Diferència entre les revisions de "PANAVIA Tornado"
(Pàgina nova, en el contingut: «Es una familia d'avions de combat bimotor, desenrollatconjuntament per Regne Unit, Alemanya i Italia, mediant el consorci PANAVIA AircraftGMBH format per Briti...».) |
|||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Les necessitats dels tres països eren les següents: | Les necessitats dels tres països eren les següents: | ||
| − | Alemanya necessitava substituir als FIAT G-91R i elsF-104G que li quedaven (havien tingut una taxa d'accidents molt alta) i ques'encarregaven de missions d'atac al sol i reconeiximent per a la Luftwaffe ials F-104G que realisaven l'atac antibuc en missils Kormoran per a la Marineflieger. | + | * Alemanya necessitava substituir als FIAT G-91R i elsF-104G que li quedaven (havien tingut una taxa d'accidents molt alta) i ques'encarregaven de missions d'atac al sol i reconeiximent per a la Luftwaffe ials F-104G que realisaven l'atac antibuc en missils Kormoran per a la Marineflieger. |
| − | Italia necessitava substituir als FIAT G-91Y i algunsF-104G per a les mateixes missions d'atac, reconeiximent i antibuc que elsalemans. | + | * Italia necessitava substituir als FIAT G-91Y i algunsF-104G per a les mateixes missions d'atac, reconeiximent i antibuc que elsalemans. |
| − | Regne Unit era la que tenia les necessitats mescomplexes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als F-4G Phantom de les missions d'atac i interceptació,i complementar en futur als SEPECAT Jaguar (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio. | + | * Regne Unit era la que tenia les necessitats mescomplexes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als F-4G Phantom de les missions d'atac i interceptació,i complementar en futur als SEPECAT Jaguar (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio. |
| + | |||
La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant elrol d'interceptació que necessitava cobrir Anglaterra. Un unic aparat quecobrira totes les possibilitats hauria resultat massa complex per lo quefinalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missionsd'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria un variant de lamateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiuse designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció) | La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant elrol d'interceptació que necessitava cobrir Anglaterra. Un unic aparat quecobrira totes les possibilitats hauria resultat massa complex per lo quefinalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missionsd'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria un variant de lamateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiuse designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció) | ||
Revisió de 23:20 19 oct 2012
Es una familia d'avions de combat bimotor, desenrollatconjuntament per Regne Unit, Alemanya i Italia, mediant el consorci PANAVIA AircraftGMBH format per British Aerospace (posteriorment British Aircraft Corporation),MBB i Alenia Aeronautica. Se desenrollaren tres versions principals: elcaçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio dedefensas aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) il'interceptor Tornado ADV (air defence variant).
El primer vol d'un Tornado fon el 14 d'agost de 1974 i haentrat en combat durant la Guerra del Golf baix bandera britanica i italiana.Despres de l'entrada en servici de l'avio, la colaboracio s'ha mantingut en laposada en marcha d'una unitat d'entrenament i evaluacio tri-nacional (Tri-NationalTornado Training Establishment) en la base militar anglesa de Cottesmore.Incloent totes les versions fabricades per als tres socis del programa i lacompra d'arabia Saudí, s'han fabricat 992 aparats.
Els Precedents
El programa Tornado naixque a amijanats dels anys 60 a fide desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra fredauna de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'OTAN eracom conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposavaque atacarien en cas de conflicte.
Per a aixo se requerien avions que permeteren realisarmissions d'atac a baixa curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambientsaturat de defensas antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisarl'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven enl'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades.
L'ala en delta resultava un compromis dificil d'acceptarya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumentaconsiderablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava unallargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. Noobstant les pistas llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opciopoc recomanable per a aerodroms alvançats, imprescindibles per a una respostarapida a una possible invasio.
En Europa els primers antecedents poden trobar-se en unproyecte conjunt anglo-frances de 1967 denominat AFVG (Anglo French VariableGeometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstantels estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.
En 1968 Alemanya, Canada, Belgica, Holanda i Italiainicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avio Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici enestes forces aerea. Posteriorment s'incorporaria Regne Unit al temps que elproyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perquedevia estar lliste per a 1975). El programa preveïa que el nou aparat sefabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res mes començarCanada i Belgica se retiraren del programa per diferencies en les funcionsassignades al nou avio i en el seu disseny.
En 1969 Holanda se retira del proyecte al temps que secrega el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participacio era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definicio del proyecte acabà en 1970 i en1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual deTornado.
Les necessitats dels tres països eren les següents:
- Alemanya necessitava substituir als FIAT G-91R i elsF-104G que li quedaven (havien tingut una taxa d'accidents molt alta) i ques'encarregaven de missions d'atac al sol i reconeiximent per a la Luftwaffe ials F-104G que realisaven l'atac antibuc en missils Kormoran per a la Marineflieger.
- Italia necessitava substituir als FIAT G-91Y i algunsF-104G per a les mateixes missions d'atac, reconeiximent i antibuc que elsalemans.
- Regne Unit era la que tenia les necessitats mescomplexes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als F-4G Phantom de les missions d'atac i interceptació,i complementar en futur als SEPECAT Jaguar (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio.
La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant elrol d'interceptació que necessitava cobrir Anglaterra. Un unic aparat quecobrira totes les possibilitats hauria resultat massa complex per lo quefinalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missionsd'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria un variant de lamateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiuse designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció)