Diferència entre les revisions de "Omaguaca"
(Pàgina nova, en el contingut: «Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la trencall d'Humahuaca, en la provincia de Jujuy,Argentina. En el periodo p...».) |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien caracteristiques culturals propies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademes de la poblacio original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolivia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetracio incaica al ser portador de la llengua quechua. | A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien caracteristiques culturals propies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademes de la poblacio original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolivia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetracio incaica al ser portador de la llengua quechua. | ||
| − | La guerra i el comerç apareixen com vehiculs de comunicacio en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, des de els quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i boleadoras. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca | + | La guerra i el comerç apareixen com vehiculs de comunicacio en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des de els quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca. |
| − | |||
| − | |||
== Llengua == | == Llengua == | ||
| − | No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen era l'aymara, atres una llengua | + | No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen era l'[[aymara]], atres una llengua afí a les ''chichas'' del sur de [[Bolivia]], i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetracio de la llengua [[quechua]], poc despres de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta. |
== Aspecte fisic i vestimenta == | == Aspecte fisic i vestimenta == | ||
| Llínea 17: | Llínea 15: | ||
Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven el deformacio cranea del tipo "tabular obliqüe". | Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven el deformacio cranea del tipo "tabular obliqüe". | ||
| − | Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els homens i arribava al turmell en les dones. Ponchos, mantes i cinturons tambe eren comunes, confeccionades en llana de vicunya o | + | Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els homens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons tambe eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics. |
| − | Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de | + | Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de llama, la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i malaquita. |
[[Categoria:Història d'Argentina]] | [[Categoria:Història d'Argentina]] | ||
[[Categoria:Història de Jujuy]] | [[Categoria:Història de Jujuy]] | ||
Revisió de 05:52 25 feb 2012
Els omaguacas foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la trencall d'Humahuaca, en la provincia de Jujuy,Argentina. En el periodo prehispanic la regio omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius Grans, Lavayen, Sant Francesc (en la provincia argentina de Jujuy), Zenta, Iruya, Lipeo, Bermejo (en la provincia argentina de Salta); Tarija i Bermejo (en el departament de Tarija, en Bolivia) i coincidia en la denominada cultura Humahuaca.
Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'Imperi inca que s'assentà en les seues ciutats. Les caracteristiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon regim de pluges i vegetacio, en tant que el nort es de gran sequea i en caracteristiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat guaraní dels chiriguanos.
A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien caracteristiques culturals propies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademes de la poblacio original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "chichas" de Bolivia tals com els churumatas, paypayas i atres, que serviren com via de penetracio incaica al ser portador de la llengua quechua.
La guerra i el comerç apareixen com vehiculs de comunicacio en les atres comunitats. El caracter estrategic de la Trencall d'Humahuaca feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats pucara, des de els quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i boleadoras. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.
Llengua
No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen era l'aymara, atres una llengua afí a les chichas del sur de Bolivia, i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetracio de la llengua quechua, poc despres de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta.
Aspecte fisic i vestimenta
Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven el deformacio cranea del tipo "tabular obliqüe".
Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els homens i arribava al turmell en les dones. Ponchos, mantes i cinturons tambe eren comunes, confeccionades en llana de vicunya o llama, tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.
Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de llama, la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i malaquita.