Diferència entre les revisions de "Feudalisme"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Abans de que un senyor poguera concedir la terra (un feu) a algu, ell te que fer a eixa persona un vassall. Aço se cap a en una cerimonia formal i simbolica cridada un acte de vassallage , que estava composta en dos parts: homenage i jurament de fidelitat . Durant l'homenage, el senyor i el vassall celebren un contracte en el que el vassall se compromet a lluitar pel Senyor a les seues ordens, mentres que el senyor està d'acort per a protegir el vassall de forces externes. Fidelitat ve del llati ''fidelitas'' i denota la fidelitat deguda per un vassall a la seua senyor feudal. "Fidelitat" tambe se referix a un jurament que reforç de manera mes explicita els compromisos de la vassall fet durant un homenage. | Abans de que un senyor poguera concedir la terra (un feu) a algu, ell te que fer a eixa persona un vassall. Aço se cap a en una cerimonia formal i simbolica cridada un acte de vassallage , que estava composta en dos parts: homenage i jurament de fidelitat . Durant l'homenage, el senyor i el vassall celebren un contracte en el que el vassall se compromet a lluitar pel Senyor a les seues ordens, mentres que el senyor està d'acort per a protegir el vassall de forces externes. Fidelitat ve del llati ''fidelitas'' i denota la fidelitat deguda per un vassall a la seua senyor feudal. "Fidelitat" tambe se referix a un jurament que reforç de manera mes explicita els compromisos de la vassall fet durant un homenage. | ||
| + | Una volta que la cerimonia estava completa, el senyor i el vassall se trobaven ara en una relacio feudal en les obligacions mutues entre sí. La principal obligacio del vassall al senyor consistia en la "ajuda", o el servici militar. El vassall era el responsable de respondre a les cridades al servici militar en nom del Senyor. Esta seguritat de l'ajuda militar fon la rao principal del Senyor entrà en la relacio feudal. Ademes, el vassall podria tindre atres obligacions a la seua senyor, com l'assistencia a la seua cort. | ||
| + | |||
| + | Tambe podria considerar el vassall proporcionar "consell", per si el senyor s'enfronta a una decisio important, en este cas seria convocar a tots les seues vassalls i celebrar un concili. En quant a cort feudal del rei, la delliberacio podria incloure la qüestio de la declaracio de guerra. | ||
| + | |||
| + | == La societat feudal == | ||
| + | |||
| + | La frase "societat feudal", segons la definicio de MARC BLOCH amplia la definicio proposta per GANSHOF i inclou dins de l'estructura feudal, no soles l'aristocracia guerrera obligat per vassallage, sino tambe el campesinat, subjecte a senyoriu . | ||
[[Categoria: Història]] | [[Categoria: Història]] | ||
Revisió de 00:50 23 feb 2012
El feudalisme (del llati feudum o prestam ) es un concepte en l'historia, i de la jurisprudencia i en les ciencies socials en el que s'indica un orde social en una obligacio mutua de les valoracions de la llealtat, l'apoyo i el pagament se conseguirà per la disposicio de les condicions del prestam. Fon un conjunt de costums juridiques i militars en l'Edat Mija d'Europa , que floriren entre els sigles IX i XV, que, en sentit ample, era un sistema per a l'estructuracio de la societat entorn de les relacions derivades de la tinencia de la terra a canvi de servici o de treball.
El feudalisme classic
La versió classica de François-Louis Ganshof descriu al feudalisme com un conjunt d'obligacions reciproques, llegals i militars de la noblea guerrera, que giren en torn a tres conceptes clau: senyors, vassalls i feus .
Un senyor, en termens generals, es un noble que ocupa la terra, un vassall era una persona que se li concedi la possessio de la terra pel Senyor, i la terra se coneix com un feu. A canvi de l'utilisacio del feu i la proteccio del senyor, el vassall que proporcionen algun tipo de servici al Senyor. Hi ha moltes varietats de tinencia de la terra feudal , que consistix en el servici militar i no militar. Les obligacions i drets corresponents entre senyor i vassall sobre el feu formen la base de la relacio feudal.
Vassallage
Abans de que un senyor poguera concedir la terra (un feu) a algu, ell te que fer a eixa persona un vassall. Aço se cap a en una cerimonia formal i simbolica cridada un acte de vassallage , que estava composta en dos parts: homenage i jurament de fidelitat . Durant l'homenage, el senyor i el vassall celebren un contracte en el que el vassall se compromet a lluitar pel Senyor a les seues ordens, mentres que el senyor està d'acort per a protegir el vassall de forces externes. Fidelitat ve del llati fidelitas i denota la fidelitat deguda per un vassall a la seua senyor feudal. "Fidelitat" tambe se referix a un jurament que reforç de manera mes explicita els compromisos de la vassall fet durant un homenage.
Una volta que la cerimonia estava completa, el senyor i el vassall se trobaven ara en una relacio feudal en les obligacions mutues entre sí. La principal obligacio del vassall al senyor consistia en la "ajuda", o el servici militar. El vassall era el responsable de respondre a les cridades al servici militar en nom del Senyor. Esta seguritat de l'ajuda militar fon la rao principal del Senyor entrà en la relacio feudal. Ademes, el vassall podria tindre atres obligacions a la seua senyor, com l'assistencia a la seua cort.
Tambe podria considerar el vassall proporcionar "consell", per si el senyor s'enfronta a una decisio important, en este cas seria convocar a tots les seues vassalls i celebrar un concili. En quant a cort feudal del rei, la delliberacio podria incloure la qüestio de la declaracio de guerra.
La societat feudal
La frase "societat feudal", segons la definicio de MARC BLOCH amplia la definicio proposta per GANSHOF i inclou dins de l'estructura feudal, no soles l'aristocracia guerrera obligat per vassallage, sino tambe el campesinat, subjecte a senyoriu .