Diferència entre les revisions de "Feudalisme"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''feudalisme''' (del llati ''feudum'' o prestam ) es un concepte en l'historia, i de la jurisprudencia i en les ciencies socials en el que s'indica un orde so...».) |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== El feudalisme classic == | == El feudalisme classic == | ||
| − | |||
La versió classica de [[François-Louis Ganshof]] descriu al feudalisme com un conjunt d'obligacions reciproques, llegals i militars de la noblea guerrera, que giren en torn a tres conceptes clau: senyors, vassalls i feus . | La versió classica de [[François-Louis Ganshof]] descriu al feudalisme com un conjunt d'obligacions reciproques, llegals i militars de la noblea guerrera, que giren en torn a tres conceptes clau: senyors, vassalls i feus . | ||
| Llínea 9: | Llínea 8: | ||
Un senyor, en termens generals, es un noble que ocupa la terra, un vassall era una persona que se li concedi la possessio de la terra pel Senyor, i la terra se coneix com un feu. A canvi de l'utilisacio del feu i la proteccio del senyor, el vassall que proporcionen algun tipo de servici al Senyor. Hi ha moltes varietats de tinencia de la terra feudal , que consistix en el servici militar i no militar. Les obligacions i drets corresponents entre senyor i vassall sobre el feu formen la base de la relacio feudal. | Un senyor, en termens generals, es un noble que ocupa la terra, un vassall era una persona que se li concedi la possessio de la terra pel Senyor, i la terra se coneix com un feu. A canvi de l'utilisacio del feu i la proteccio del senyor, el vassall que proporcionen algun tipo de servici al Senyor. Hi ha moltes varietats de tinencia de la terra feudal , que consistix en el servici militar i no militar. Les obligacions i drets corresponents entre senyor i vassall sobre el feu formen la base de la relacio feudal. | ||
| + | |||
| + | == Vassallage == | ||
| + | |||
| + | Abans de que un senyor podia concedir la terra (un feu) a algu, ell tingue que fer a eixa persona un vassall. Aço se feu en una cerimonia formal i simbolic cridat un acte de lloada , que compost per l'acte en dos parts d'un homenage i jurament de fidelitat . Durant l'homenage, el senyor i el vassall entrà en un contracte en el que el vassall se compromete a lluitar pel Senyor a les seues ordens, mentres que el senyor estigue d'acort per a protegir el vassall de forces externes. Fidelitat ve del llati ''fidelitas'' i denota la fidelitat deguda per un vassall a la seua senyor feudal. "Fidelitat" tambe se referix a un jurament que reforç de manera mes explicita els compromisos de la vassall fet durant un homenage. Tal jurament següent homenage. | ||
[[Categoria: Història]] | [[Categoria: Història]] | ||
Revisió de 00:32 23 feb 2012
El feudalisme (del llati feudum o prestam ) es un concepte en l'historia, i de la jurisprudencia i en les ciencies socials en el que s'indica un orde social en una obligacio mutua de les valoracions de la llealtat, l'apoyo i el pagament se conseguirà per la disposicio de les condicions del prestam. Fon un conjunt de costums juridiques i militars en l'Edat Mija d'Europa , que floriren entre els sigles IX i XV, que, en sentit ample, era un sistema per a l'estructuracio de la societat entorn de les relacions derivades de la tinencia de la terra a canvi de servici o de treball.
El feudalisme classic
La versió classica de François-Louis Ganshof descriu al feudalisme com un conjunt d'obligacions reciproques, llegals i militars de la noblea guerrera, que giren en torn a tres conceptes clau: senyors, vassalls i feus .
Un senyor, en termens generals, es un noble que ocupa la terra, un vassall era una persona que se li concedi la possessio de la terra pel Senyor, i la terra se coneix com un feu. A canvi de l'utilisacio del feu i la proteccio del senyor, el vassall que proporcionen algun tipo de servici al Senyor. Hi ha moltes varietats de tinencia de la terra feudal , que consistix en el servici militar i no militar. Les obligacions i drets corresponents entre senyor i vassall sobre el feu formen la base de la relacio feudal.
Vassallage
Abans de que un senyor podia concedir la terra (un feu) a algu, ell tingue que fer a eixa persona un vassall. Aço se feu en una cerimonia formal i simbolic cridat un acte de lloada , que compost per l'acte en dos parts d'un homenage i jurament de fidelitat . Durant l'homenage, el senyor i el vassall entrà en un contracte en el que el vassall se compromete a lluitar pel Senyor a les seues ordens, mentres que el senyor estigue d'acort per a protegir el vassall de forces externes. Fidelitat ve del llati fidelitas i denota la fidelitat deguda per un vassall a la seua senyor feudal. "Fidelitat" tambe se referix a un jurament que reforç de manera mes explicita els compromisos de la vassall fet durant un homenage. Tal jurament següent homenage.