Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Sturnidae"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul solicitat
 
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV
 
Llínea 1: Llínea 1:
Els '''estúrnidos''' ('''Sturnidae''') són una [[Família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[paseriformes]] que es compon d'uns 35 [[Gènero (biologia)|gènero]]s de '''estorninos''' i '''mináes''' d'[[Eurafrasia]].
Els '''estúrnidos''' ('''Sturnidae''') són una [[Família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[paseriformes]] que es compon d'uns 35 [[Gènero (biologia)|gènero]]s de '''estorninos''' i '''mináes''' d'[[Eurafrasia]].


Llínea 8: Llínea 7:
Els estorninos tenen vocalisacions diverses i complexes i se sap que incorporen sons del seu entorn a les seues pròpies cridades, com a alarmes d'autos i patrons del parla humana. Les aus poden reconéixer a individus concrets per les seues cridades i són objecte d'investigació sobre l'evolució del [[llenguage humà]].<ref>{{ cite web | last=Zimmer | first=Carl | dona't=2 May 2006 | url=https://www.nytimes.com/2006/05/02/science/02song.html | title=La capacitat d'escolta dels estorninos pot tirar llum sobre l'evolució del llenguage | work=The New York Claves | access-dona't=2009-01-14}}</ref>
Els estorninos tenen vocalisacions diverses i complexes i se sap que incorporen sons del seu entorn a les seues pròpies cridades, com a alarmes d'autos i patrons del parla humana. Les aus poden reconéixer a individus concrets per les seues cridades i són objecte d'investigació sobre l'evolució del [[llenguage humà]].<ref>{{ cite web | last=Zimmer | first=Carl | dona't=2 May 2006 | url=https://www.nytimes.com/2006/05/02/science/02song.html | title=La capacitat d'escolta dels estorninos pot tirar llum sobre l'evolució del llenguage | work=The New York Claves | access-dona't=2009-01-14}}</ref>


 
[[Categoria:Famílies d'aus]]
 
[[Categoria:Sturnidae]]
[[Categoria:Categories per revisar]]
[[Categoria:Taxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque]]

Última revisió del 22:20 7 jul 2026

Els estúrnidos (Sturnidae) són una família d'aus paseriformes que es compon d'uns 35 gèneros de estorninos i mináes d'Eurafrasia.

Els estorninos tenen pates fortes, el seu vol és fort i directe i són molt gregarios. El seu hàbitat preferit és el camp obert i s'alimenten d'insectes i fruta. Vàries espècies viuen prop de vivendes humanes i són efectivament omnívoros. Moltes espècies busquen preses com grubs per mig de el "sondeig de pico obert", és dir, obrint en força el pico despuix d'introduir-ho en un clavill, expandint aixina el forat i exponent l'assut; este comportament es coneix en el verp alemà zirkeln (pronunciat Plantilla:IPA-de). [1]

El plomall de moltes espècies és típicament obscur en una lluentor metàlica. La majoria de les espècies anidan en forats i posen ous blaus o blancs.

Els estorninos tenen vocalisacions diverses i complexes i se sap que incorporen sons del seu entorn a les seues pròpies cridades, com a alarmes d'autos i patrons del parla humana. Les aus poden reconéixer a individus concrets per les seues cridades i són objecte d'investigació sobre l'evolució del llenguage humà.[2]

  1. “(Sturnus vulgaris L.) depredación sobre poblacions de cuc de l'herba (Costelytra zealandica (White), Melolonthinae) en Canterbury” . New Zealand Journal of Agricultural Research 18 (4): 417-452. doi:10.1080/00288233.1975.10421071. ISSN 0028-8233. (Vejau p.429.)
  2. Zimmer, Carl. «La capacitat d'escolta dels estorninos pot tirar llum sobre l'evolució del llenguage». The New York Claves.