Caprimulgidae

Els caprimúlgidos (Caprimulgidae) són una família d'aus caprimulgiformes conegudes popularment com chotacabras, atajacaminos, gallines cegues (en Chile), engañapastores, añaperos, cuyeos (en Costa Rica) "capachos" (en Panamà) o zumayas.

El nom de la família deriva del seu gènero tipo, Caprimulgus, que procedix de la combinació de les paraules llatines capra «cabra» i mulgere «ordeñar», en referència a una antiga creència sobre que els chotacabras mamaven de les cabres; una etimologia similar a la del seu nom comú en espanyol, chotacabras: «chotar» és un terme arcaic que procedix del llatí suctare i significa «mamar». Es troben per tot lo món. Són aus nocturnes de mijà tamany en les ales llargues i puntagudes, pates curtes i pico molt curt encara que molt ample, que solen anidar en el sol. Són actius per la vesprada i en anochecer, i al principi del matí o de nit. S'alimenten predominantment de palometas nocturnes i uns atres insectes voladores grans. El seu suau plomall està coloreado para camuflar-se entre la #fulleram del sol. Açò els ajuda a permanéixer amagats durant el dia.

Descripció

Són aus de tamany mijà, en ales llargues i puntagudes i peus menuts en un dit atrasser en dos falanges i un dit mig més llarc que el restant. El cap és gran i ampla, en ulls grans i un pico menut i curt, pero una boca extremadament gran: hi ha vibrisas en la base del pico.

El plomall, molt suau al tacte, té varis tons i jaspeados negres, grisos i marrons, per a camuflar millor a l'animal en els ambients boscosos en els que viu. El seu plomall és casi velloso en trams definits; sense plumones que no siguen menuts plumones en pols en el pit i la regió lumbar; eixos posteriors emplumados; glándula uropigial vestigial, nueta.

Pates dèbils, anisodactilos; tarsos curts en plomes variables, dit extern cap a avant en quatre falanges i garra central pectinada; hipotarso en dos regates obertes. Sexes similars. Ales llargues, puntagudes a llaugerament redonejades, en remeras de vores deshilachados. Nares esquizorrinal-holorrinal i impermeable, tabic nassal extensament perforat; paladar esquizognato a la vora de la desmognatia, en vómer atenuat fusionat que s'articula en processos maxilars en forma de gancho, plataforma palatina en ales amples i sanceres, lagrimales grans i fusionades en nassals, maxilars i frontals a través de frontiça naso-frontal inarticulada, i ectetmoides expandits per a unir-se al vorell exterior de la plataforma palatina expandida per cartílec; processos basipterigóideos ben desenrollats; os dentario curt articulat en supraangular llarc en la mandíbula inferior; catorze vèrtebres cervicals; esternó variablemente en una muesca en cada costat, solament espina externa breument bífida #present.

Distribució i ecologia

Els caprimúlgidos tenen una distribució cosmopolita i es poden trobar en tots els continents llevat en la Antàrtida. També estan absents en deserts molt secs, com el Sahara i els deserts d'Àsia central, aixina com els deserts polars del nort. Es poden trobar en grups d'illes com Madagascar, Seychelles, Nueva Caledonia i les illes del Carib. Els cordeilinos viuen solament en el Nou Món, mentres que uns atres estan presents en Àsia i Austràlia, i els verdaders caprimúlgidos viuen en tot el planeta.

Els caprimúlgidos viuen des del nivell de la mar fins als 4.200 metros sobre el nivell de la mar, sent algunes espècies especialistes en condicions d'alta montanya. Viuen en una àmplia gama d'hàbitats, des de deserts fins a selves tropicals, pero són més comunes en hàbitats oberts en menys vegetació.

Algunes espècies són migratòries i, ya que es desconeix la ecologia de tota la família, les raons de la migració són poc conegudes. Les espècies que anidan en l'extrem nort, com el avefría o el chotacabras comú, es desplacen cap al sur a mida que els dies s'acurten. Els eixemplars equipats en geolocalizadores del sur d'Anglaterra han demostrat que van a la República Democràtica del Congo per a passar l'hivern. Atres espècies tenen rutes migratòries molt més curtes.

Hàbitat i comportament

Les aus són nocturnes i crepusculares. Viuen en una varietat de paisages, a sovint una combinació de vegetació arbòrea i arbustiva en espais oberts. Per les ales molt llargues, el vol és relativament llent, pero maniobrable i silenciós. A sovint, despuix de dos o tres aleteos profunts, s'esgolen sobre ales immòvils i poden surar en un lloc, batent les seues ales. S'alimenten principalment d'insectes voladores nocturns que capturen principalment sobre la marcha, pero també des de la superfície de la terra, la vegetació i els arbustos.

És difícil detectar aus posades en el sol o en les branques, per la coloració protectora del plomall en un patró rayado i la costum de les aus de quedar-se quetes. Algunes espècies es posen a lo llarc de les branques dels arbres en lloc de creuar-les com la majoria de les aus. Este mecanisme els permet amagar-se millor durant el dia. Caminen rara volta i de mala gana, no se senten en l'herba alta i espessa, preferint els terrenys nuets.

Monógamos, pero les parelles són volubles. Anidan en el sol. El tipo de desenroll és pollet. No fan un niu especial. Els ous es posen directament en el sol, més a sovint en agulles, fullage de l'any passat i la pols d'un arbre podrido. En el lloc a on reposen els ous, a mida que es incuban, es forma una menuda depressió.