Diferència entre les revisions de "Regulus regulus"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Corregint apòstrof "d'" davant d'enllaços |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''reyezuelo senzill'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=EN&avibaseid=A7CC62D6BD333F25 Avibase]</ref> ('''''Regulus regulus''''') és el [[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] més menuda | El '''reyezuelo senzill'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=EN&avibaseid=A7CC62D6BD333F25 Avibase]</ref> ('''''Regulus regulus''''') és el [[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] més menuda d'[[Europa]]: medix 9 [[centímetro|cm]] de llongitut i 14 cm d'envergadura, en un pes d'entre 5 i 6 [[gram|g]]. Sol vore's en les branques baixes dels arbres, en les que menja; se li reconeix pel seu to marró verdoso, en una banda negra en centre groc en la coronilla. | ||
El seu [[reclam]] és silbante, molt insistent; el [[vocalisació de les aus|cante]], molt agut, ràpit i modulat, en [[floritura (música)|florituras]] terminals. | El seu [[reclam]] és silbante, molt insistent; el [[vocalisació de les aus|cante]], molt agut, ràpit i modulat, en [[floritura (música)|florituras]] terminals. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
S'alimenta de menuts [[Insecta|insectes]] i [[Araneae|aranyes]], entre el fullage i en el sol. | S'alimenta de menuts [[Insecta|insectes]] i [[Araneae|aranyes]], entre el fullage i en el sol. | ||
Crío en casi tota Europa, llevat en el nort | Crío en casi tota Europa, llevat en el nort d'[[Escandinavia]], [[Islàndia]] i la partix sur de l'Europa mediterrànea. El seu [[hàbitat]] són els [[bosc]]s, especialment de [[conífera]]s, entre 800 i 2200 [[Nivell de la mar|{{esd|m s. n. m.}}]]; els invernantes descendixen inclús fins a la [[costa]]. | ||
<gallery mode="packed"> | <gallery mode="packed"> | ||
Última revisió del 11:28 7 jul 2026
El reyezuelo senzill[1] (Regulus regulus) és el au paseriforme més menuda d'Europa: medix 9 cm de llongitut i 14 cm d'envergadura, en un pes d'entre 5 i 6 g. Sol vore's en les branques baixes dels arbres, en les que menja; se li reconeix pel seu to marró verdoso, en una banda negra en centre groc en la coronilla.
El seu reclam és silbante, molt insistent; el cante, molt agut, ràpit i modulat, en florituras terminals.
El seu niu, en forma de tassa menuda, és de verdet i líquenes; posa sèt o huit ous en dos nidadas, d'abril a juliol.
S'alimenta de menuts insectes i aranyes, entre el fullage i en el sol.
Crío en casi tota Europa, llevat en el nort d'Escandinavia, Islàndia i la partix sur de l'Europa mediterrànea. El seu hàbitat són els boscs, especialment de coníferas, entre 800 i 2200 m s. n. m.; els invernantes descendixen inclús fins a la costa.
