Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Hexameró"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:
L''''història primitiva''', el nom donat pels erudits bíblics als primers onze capítuls del llibre del [[Génesis]], és una història dels primers anys d'existència del món.
L''''història primitiva''', el nom donat pels erudits bíblics als primers onze capítuls del llibre del [[Génesis]], és una història dels primers anys d'existència del món.


Conta cóm [[Deu]] crea el [[món]] i tots els seus sers i coloca al primer varó i a la primera dòna (Adán i [[Eva]]) en el seu [[Jardí de l'Edén]], cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat, i la decisió de Deu de destruir el món i salvar solament al just [[Noé]] i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero, encara que el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi, i l'història termina en [[Taré]], el pare d'[[Abraham]], de qui descendirà del poble triat de Deu.
Conta cóm [[Deu]] crea el [[món]] i tots els seus sers i coloca al primer varó i a la primera dòna ([[Adam]] i [[Eva]]) en el seu [[Jardí de l'Edén]], cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat, i la decisió de Deu de destruir el món i salvar solament al just [[Noé]] i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero, encara que el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi, i l'història termina en [[Taré]], el pare d'[[Abraham]], de qui descendirà del poble triat de Deu.
        
        
== Referències ==
== Referències ==

Revisió de 10:52 29 jun 2026

Representació dels sis dies de la Creació

L'història primitiva, el nom donat pels erudits bíblics als primers onze capítuls del llibre del Génesis, és una història dels primers anys d'existència del món.

Conta cóm Deu crea el món i tots els seus sers i coloca al primer varó i a la primera dòna (Adam i Eva) en el seu Jardí de l'Edén, cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat, i la decisió de Deu de destruir el món i salvar solament al just Noé i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero, encara que el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi, i l'història termina en Taré, el pare d'Abraham, de qui descendirà del poble triat de Deu.

Referències

  • Kugler y Hartin, 2009, p. 85
  • Nicholas H. Steneck (1976). Science and creation in the Middle Ages. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis

Bibliografia

  • Alter, Robert (1997). Genesis: Translation and Commentary. W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393070262
  • Carr, David M. (2000). «Genesis, Book of». En Freedman, David Noel; Myers, Allen C., eds. Eerdmans Dictionary of the Bible
  • Gertz, Jan Christian (1994). «The Formation of the Primeval History». En Evans, Craig A.; Lohr, Joel N.; Petersen, David L., eds. The Book of Genesis: Composition, Reception, and Interpretation. Eisenbrauns. ISBN 9789004226579
  • Matthews, K. A. (1996). Genesis 1-11. B&H Publishing Group. ISBN 9780805401011.

Enllaços externs

Commons