Diferència entre les revisions de "Almogàvers"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Estos salvages, la patria dels quals s'ignora i l’aparicio dels quals a les ordens d’En [[Jaume I]] va ser com un remoli que arrasava quant trobava al seu pas, figuraren ya de sempre en les alvançades dels eixercits d'[[Arago]], i aplegaren a infondre tanta por, que els [[França|francesos]], que posteriorment els conegueren en [[Sicilia]], dien tindre por mes a un almogaver que a deu [[Corona d'Aragó|aragonesos]] armats de punta en blanc. | Estos salvages, la patria dels quals s'ignora i l’aparicio dels quals a les ordens d’En [[Jaume I]] va ser com un remoli que arrasava quant trobava al seu pas, figuraren ya de sempre en les alvançades dels eixercits d'[[Arago]], i aplegaren a infondre tanta por, que els [[França|francesos]], que posteriorment els conegueren en [[Sicilia]], dien tindre por mes a un almogaver que a deu [[Corona d'Aragó|aragonesos]] armats de punta en blanc. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [http://www.grandesbatallas.es/almogavares.html Los almogávares - Grandes batallas] | * [http://www.grandesbatallas.es/almogavares.html Los almogávares - Grandes batallas] | ||
Última revisió del 19:15 23 nov 2025
Els almogàvers foren unes tropes de choc, espionage i guerrilla presents en tots els regnes cristians de la península ibèrica a lo llarc de la Reconquista, en orige en el Regne d'Aragó, formades principalment per infanteria llaugera i especialment coneguts per l'actiu paper que varen eixercitar en la conquista del Mediterràneu per la Corona d'Aragó entre els sigles XIII i XIV.
Foren soldats dels quals se va escomençar a parlar durant el sege de Valencia del rei En Jaume I. Se dia d'ells que eren guerrers gorssers i valents que se barallaven sempre en les alvançades de l'eixercit cristia. Naixcuts i criats estos soldats entre les asprees dels monts, se vestien en pells d'animals i portaven sempre descobert el cap, els monyos del qual, aixina com la barba, no se tallaven mai.
Anaven armats de punyal, espasa i llança i defenien el seu cos en un escut de cuiro, que batien furiosament a l'entrar en batalla al crit de "¡desperta ferro!".
Estos salvages, la patria dels quals s'ignora i l’aparicio dels quals a les ordens d’En Jaume I va ser com un remoli que arrasava quant trobava al seu pas, figuraren ya de sempre en les alvançades dels eixercits d'Arago, i aplegaren a infondre tanta por, que els francesos, que posteriorment els conegueren en Sicilia, dien tindre por mes a un almogaver que a deu aragonesos armats de punta en blanc.
Referències[editar | editar còdic]
- Los almogávares - Grandes batallas
- Ríu Ríu, Manuel (1988). Manual de historia de España. Edad media (711-1500). Madrid: Espasa-Calpe, p. 432
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bolea Robres, Chusé L. (2010). Almugávares. Via Sus!. Zaragoza: ARA Cultural. ISBN 978-84-613-8317-7
- Boya Balet, Ángel (1987). La compañía de almogávares en Grecia
- Rocafort, Guillermo (2012). Enigmas y misterios de los almogávares. Galland Books. ISBN 9788415043553.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almogàvers.- "Jaume I, esboç biografic" per Emili Lluch Arnal
- Almogàver en Wikipedia