Diferència entre les revisions de "Joan de Cabriada"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Joan de Cabriada''', fon un [[mege]] valencià del [[sigle XVII]], que estudià medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i treballà molt per l'aplicació de les noves idees i l'importació de criteris experimentals. | + | '''Joan de Cabriada''', ([[23 de setembre]] de [[1661]] — [[27 de maig]] de [[1743]]), fon un [[mege]] valencià del [[sigle XVII]], que estudià medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i treballà molt per l'aplicació de les noves idees i l'importació de criteris experimentals. |
En la seua obra principal (''Carta filosofico-medica-chimica''), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol. | En la seua obra principal (''Carta filosofico-medica-chimica''), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol. | ||
Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'[[Acadèmia Científica]]. | Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'[[Acadèmia Científica]]. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1699]], Cabriada fou nomenat mege de cambra de [[Carles II]], que morí al cap de pocs mesos. En l'any [[1700]] participà en la fundació de la ''Regia Sociedad de Medicina y otras ciencias de Sevilla''. En [[1713]] exercia de mege en [[Bilbao]], i finalment, cap a [[1718]], es retirà a [[Ágreda]], a on va estar fins als seus últims dies. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
Revisió de 15:02 18 ago 2025
Joan de Cabriada, (23 de setembre de 1661 — 27 de maig de 1743), fon un mege valencià del sigle XVII, que estudià medicina en l'Universitat de Valéncia i treballà molt per l'aplicació de les noves idees i l'importació de criteris experimentals.
En la seua obra principal (Carta filosofico-medica-chimica), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol.
Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'Acadèmia Científica.
En l'any 1699, Cabriada fou nomenat mege de cambra de Carles II, que morí al cap de pocs mesos. En l'any 1700 participà en la fundació de la Regia Sociedad de Medicina y otras ciencias de Sevilla. En 1713 exercia de mege en Bilbao, i finalment, cap a 1718, es retirà a Ágreda, a on va estar fins als seus últims dies.
Obra
Entre les seues obres destaca:
- Carta filosofico-medica-chimica (1686)