Diferència entre les revisions de "Treball (física)"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En [[mecànica clàssica]], es diu que una [[força]] realisa '''treball''' quan altera l'estat de moviment d'un cos. El treball de la força sobre eixe cos serà equivalent a l'[[energia]] necessària per a [[desplaçament (vector)|desplaçar-ho]]. | + | En [[mecànica clàssica]], es diu que una [[força]] realisa '''treball''' quan altera l'estat de moviment d'un cos. El treball de la força sobre eixe cos serà equivalent a l'[[energia]] necessària per a [[desplaçament (vector)|desplaçar-ho]]. . Una consideración importante para una aproximación de sistema a problemas, es observar que el '''trabajo es una transferencia de energía.''' [...] Esto resultará en un cambio en la energía almacenada en el sistema.|ref= SerwayA}}</ref>de manera accelerada. |
El treball és una [[magnitut física]] [[escalar (física)|escalar]] que es representa en la lletra <math> W</math> (de l'[[anglés]] ''Work'') i s'expressa en unitats d'energia, açò és en [[Julio (unitat)|julio]] o ''joules'' (J) en el [[Sistema Internacional d'Unitats]]. | El treball és una [[magnitut física]] [[escalar (física)|escalar]] que es representa en la lletra <math> W</math> (de l'[[anglés]] ''Work'') i s'expressa en unitats d'energia, açò és en [[Julio (unitat)|julio]] o ''joules'' (J) en el [[Sistema Internacional d'Unitats]]. | ||
Revisió de 20:10 10 nov 2024
En mecànica clàssica, es diu que una força realisa treball quan altera l'estat de moviment d'un cos. El treball de la força sobre eixe cos serà equivalent a l'energia necessària per a desplaçar-ho. . Una consideración importante para una aproximación de sistema a problemas, es observar que el trabajo es una transferencia de energía. [...] Esto resultará en un cambio en la energía almacenada en el sistema.|ref= SerwayA}}</ref>de manera accelerada.
El treball és una magnitut física escalar que es representa en la lletra <math> W</math> (de l'anglés Work) i s'expressa en unitats d'energia, açò és en julio o joules (J) en el Sistema Internacional d'Unitats.
Vore també
Referències
- Holton, Gerald. (2004). Introducción a los conceptos y teorías de las ciencias físicas. Reverté. ISBN 84-291-4323-8
- Ortega, Manuel R. & Ibañez, José A. (1989-2003). Lecciones de Física (Termofísica). Monytex. ISBN 84-404-4291-2
- Tipler, Paul A. (2000). Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes). Barcelona: Ed. Reverté. ISBN 84-291-4382-3
Bibliografia
- Feynman, Leighton and Sands. Lectures on physics (en inglés). Addison-Wesley. ISBN 0-8053-9045-6
- Marion, Jerry B. (1996). Dinámica clásica de las partículas y sistemas. Barcelona: Ed. Reverté. ISBN 84-291-4094-8.
- Ortega, Manuel R. (1989-2006). Lecciones de Física (4 volúmenes). Monytex. ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5
- Resnick,Robert & Krane, Kenneth S. (2001). Physics (en anglés). New York: John Wiley & Sons. ISBN 0-471-32057-9
- Serway, Raymond A.; Jewett, John W. (2004). Physics for Scientists and Engineers (en anglés) (6ª edición). Brooks/Cole. ISBN 0-534-40842-7