Diferència entre les revisions de "Propietat industrial"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 8: Llínea 8:
  
 
El [[Conveni de París per a la Protecció de la Propietat Industrial|Conveni de París]] i l'[[Acort sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intelectual relacionats en el Comerç|Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç]] són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial.
 
El [[Conveni de París per a la Protecció de la Propietat Industrial|Conveni de París]] i l'[[Acort sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intelectual relacionats en el Comerç|Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç]] són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial.
 +
 +
== Referències ==
 +
* King, Ross (2000). Brunelleschi's dome : how a Renaissance genius reinvented architecture. Walker & Co. ISBN 978-1-62040-194-1. OCLC 854854965
 +
* [https://www.wipo.int/export/sites/www/treaties/en/docs/pdf/paris.pdf Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (9 de junio de 2022). «Paris Convention for the Protection of Industrial Property. Status on June 9, 2022.»]
 +
* Sichelman, Ted M.; O'Connor, Seán M. (9 de agosto de 2012). «Patents as Promoters of Competition: The Guild Origins of Patent Law in the Venetian Republic». San Diego Law Review (en inglés) (Social Science Research Network
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Revisió de 12:20 10 ago 2024

La propietat industrial és un conjunt de drets que pot posseir una persona física o jurídica sobre una invenció (palesa, modele d'utilitat, topografia de productes semiconductors, certificats complementaris de protecció de medicaments i productes fitosanitaris), un disseny industrial, un signe distintiu (marca o nom comercial), etc.

Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça.

El dret de prohibir (Ius prohibendi) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una llicència, també nomenada regalia o royalty. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix a soles tenen validea en el territori a on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país)

Atres llímits al dret de prohibir són el agotament del dret, pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc.

El Conveni de París i l'Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial.

Referències

Bibliografia

  • Bain, Malcolm; Gallego, Manuel; Martínez Ribas, Manuel; Rius, Judit (2009). Propiedad industrial. Universitat Oberta de Catalunya
  • Frumkin, Maximilian (1 de enero de 1947). «Early History of Patents for Invention». Transactions of the Newcomen Society 26 (1): 47-56. ISSN 0372-0187. doi:10.1179/tns.1947.003
  • May, Christopher; Sell, Susan K. (2006). Intellectual property rights: a critical history (en inglés). Lynne Rienner Publishers, Inc. ISBN 978-1-62637-002-9. OCLC 891385216
  • OMPI (2016). Principios básicos de la propiedad industrial. Ginebra, Suiza: Organización Mundial de la Propiedad Intelectual. ISBN 978-92-805-2590-8

Enllaços externs

Vore també