Diferència entre les revisions de "Tra-ca-trac"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 31: Llínea 31:
 
* [[La Comedia Llevantina]]
 
* [[La Comedia Llevantina]]
  
 
+
 
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Teatre Valencià]]
 
[[Categoria:Teatre Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]

Última revisió del 10:51 6 set 2024

Tra-ca-trac és una obra de teatre escrita per Faust Hernández Casajuana estrenada el 10 de decembre de 1932 en el Salón Novedades de Valéncia.

En esta obra es pot vore la preocupació de l'autor per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana.

Destaca la dedicatòria que fa l'autor a Vicent Miquel Carceller: Per el seu entusiasme en publicar «Nostre Teatro».

Ficha de l'obra[editar | editar còdic]

Títul: Tra-ca-trac. Revista en un acte y huit cuadros, orichinal de F. Hernández - Casajuana

Autor: Faust Hernández Casajuana

Género: Revista.

Any: Escrita en octubre de 1932, estrenada el 10 de decembre del mateix any en el Salón Novedades de Valéncia

Cites[editar | editar còdic]

Sobre el caràcter dels valencians:

Esta Valensia bonica es terra del tracatrac, del pensat y fet, qu'es marca que fa forts als valensiáns. [...] En un bufit, festa feta; pasió ensesa en un esclat; en un minut, gran desori, y en molt manco, tirs y sanc. Después pasen cuatro dies y tot se queda olvidat.
Del primer quadro: Traqueta d'alegria, del Tra-ca-trac

En defensa de la llengua valenciana, paper interpretat per l'actriu Carmen Casesnoves:

Parleu valensiana llengua, qu'es la llengua de més grasia, més bonica, més florida, més rica, la més galana. [...] Y aquell que tinga vergoña de la llengua valensiana y s'amague cuant la parle o sols la parle en sa casa, o fasa burla y se riga preferintla per un'atra, mereix quedar sinse llengua, sinse llengua valensiana.
Del sèptim quadro: Parléu valensiá, del Tra-ca-trac

L'unió fa la força:

Soc el Poble que vos parla en respecte y en amor Castelló, Alacant, Valensia, feu l'Estatut en unió; doneuse les mans, aixina, en señal de chermanor, que unides serem molt fortes [...]. La Señera mos ampara, mos fa lliures y els més forts. Vixca Valensia, vixca!... Vixca!.. Vixca!!!
Últim acte: Apoteosis ¡Vixca'l Estatut!, del Tra-ca-trac

Vore també[editar | editar còdic]