Diferència entre les revisions de "Mont Mashu"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Mont Mashu''' és una montanya mítica per a on naixia el sol, que és mencionada en l'epopeya de [[Gilgamesh]]. Este Mont era un dels recorreguts per a aplegar a [[Dilmún]], el país dels [[Deu|deus]]. L'héroe Gilgamesh, despuix de vagar per estepes i montanyes, es va dirigir al Mont Mashu per a interrogar al seu antepassat [[Utnapishtim]], de com va obtindre l'immortalitat. | El '''Mont Mashu''' és una montanya mítica per a on naixia el sol, que és mencionada en l'epopeya de [[Gilgamesh]]. Este Mont era un dels recorreguts per a aplegar a [[Dilmún]], el país dels [[Deu|deus]]. L'héroe Gilgamesh, despuix de vagar per estepes i montanyes, es va dirigir al Mont Mashu per a interrogar al seu antepassat [[Utnapishtim]], de com va obtindre l'immortalitat. | ||
| − | En el Mont es trobava un sendero de dotze llegües, per a on viajava el [[sol]]. Al final del camí es trobava el arbre dels deus, el qual produïa fruts de rica pedreria (una espècie de paraís terrenal). Més allà de l'arbre es trobava la residència de [[Siduri]], la tabernera, i la mar (provablement el [[golf pèrsic]]) que donava cap a les aigües de la mort, per a on s'aplegava a Dilmún. | + | En el Mont es trobava un sendero de dotze llegües, per a on viajava el [[sol]]. Al final del camí es trobava el arbre dels deus, el qual produïa fruts de rica pedreria (una espècie de paraís terrenal). Més allà de l'arbre es trobava la residència de [[Siduri]], la tabernera, i la mar (provablement el [[golf pèrsic]]) que donava cap a les aigües de la mort, per a on s'aplegava a Dilmún. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 20:18 29 març 2024
El Mont Mashu és una montanya mítica per a on naixia el sol, que és mencionada en l'epopeya de Gilgamesh. Este Mont era un dels recorreguts per a aplegar a Dilmún, el país dels deus. L'héroe Gilgamesh, despuix de vagar per estepes i montanyes, es va dirigir al Mont Mashu per a interrogar al seu antepassat Utnapishtim, de com va obtindre l'immortalitat.
En el Mont es trobava un sendero de dotze llegües, per a on viajava el sol. Al final del camí es trobava el arbre dels deus, el qual produïa fruts de rica pedreria (una espècie de paraís terrenal). Més allà de l'arbre es trobava la residència de Siduri, la tabernera, i la mar (provablement el golf pèrsic) que donava cap a les aigües de la mort, per a on s'aplegava a Dilmún.
Referències[editar | editar còdic]
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Campbell, Joseph. The Masks of God: Occidental Mythology. New York: Penguin, 1976
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965,