Diferència entre les revisions de "Manuel Tolsà"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Rafael Ximeno y Planes - Portrait of Manuel Tolsá - Google Art Project.jpg|thumb|250px|Retrat de Manuel Tolsá pintat per Rafael Ximeno]] |
| + | |||
'''Manuel Tolsà y Sarrión''' ([[Enguera]], [[4 de maig]] de [[1757]] - † Las Lagunas, [[Mèxic]], [[24 de decembre]] de [[1816]]) fon un conegut arquitecte i escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | '''Manuel Tolsà y Sarrión''' ([[Enguera]], [[4 de maig]] de [[1757]] - † Las Lagunas, [[Mèxic]], [[24 de decembre]] de [[1816]]) fon un conegut arquitecte i escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | ||
| Llínea 12: | Llínea 13: | ||
== Obra artística i civil == | == Obra artística i civil == | ||
| + | [[Image:Manuel Tolsá.jpg|thumb|250px|Bust de Manuel Tolsà per Marín Soriano, [[Museu Nacional de San Carlos]], Mèxic]] | ||
| + | |||
* Conclusió de les obres de la Catedral Metropolitana de la [[Ciutat de Mèxic]]. | * Conclusió de les obres de la Catedral Metropolitana de la [[Ciutat de Mèxic]]. | ||
* ''Palacio de Minería''. | * ''Palacio de Minería''. | ||
| Llínea 39: | Llínea 42: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Manuel Tolsá}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Tols%C3%A1 Manuel Tolsá en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Tols%C3%A1 Manuel Tolsá en Wikipedia] | ||
Última revisió del 18:16 24 gin 2024
Manuel Tolsà y Sarrión (Enguera, 4 de maig de 1757 - † Las Lagunas, Mèxic, 24 de decembre de 1816) fon un conegut arquitecte i escultor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Format com escultor en Valéncia (Real Academia de Bellas Artes de San Carlos )i Madrit (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando), desenrollà en Mèxic sa obra més destacada, emmarcada dins de l'estil neoclàsic.
Una volta en Veracruz (Mèxic) fon nomenat en l'any 1791 director d'escultura de l' Academia de San Carlos mexicana. Rebè l'encàrrec de terminar les obres de la catedral de Mèxic despuix de la mort de l'anterior responsable, el mexicà Ortiz de Castro. Dugué a terme el remat del cos central de la frontera i de la cúpula del creuer, una cubrició molt rebaixada én llanterna sobre tambor i grans buits arrematats per frontons curvats.
Ademés l'Ajuntament de Ciutat de Mèxic li confià la supervisió de les obres de drenage i abastiment d'aigües de la ciutat i la reforestació de l' Alameda Central. Per estos servicis no rebé cap compensació. També fabricà mobles, canons, obrí una casa de banys, una fàbrica de coches, i instalà un forn de ceràmica. Morí a causa d'una úlcera gàstrica. Fon inhumat en el panteó del temple de la Santa Veracruz.
Tal volta l'obra mestra de Tolsá siga l'Escuela de Minería (Mèxic, 1797-1813), un edifici de tres plantes, frontera de traces clàssiques i frontó triangular de remat del cos d'accés, pati a on es combinen pilars én dobles columnes jòniques i una interessant escalera principal. Com escultor fiu junt a Zacaríes Cora les estàtues de les torres de la catedral de Puebla, pero la seua obra més destacada es l'estàtua eqüestre de bronze del monarca espanyol Carles IV (1803), per al centre del Zócal de la Ciutat de Mèxic, una escultura d'estil realiste i acadèmic.
Obra artística i civil[editar | editar còdic]
- Conclusió de les obres de la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic.
- Palacio de Minería.
- Estàtua eqüestre de Carles IV "El Caballito"
- Antic Palacio de Buenavista (hui Museo Nacional de San Carlos)
- Palacio del Marqués del Apartado. Front al temple major. Palau a on viuria Ferrando VII al visitar a Mèxic.
- Altar principal de la Catedral de Puebla
- Altar principal de l' Iglésia de Santo Domingo.
- Altar principal de l' Iglésia de La Profesa.
- Altar de la Puríssima Concepció en l' Iglésia de la Profesa.
- Altar major del Convento de Capuchinas (hui desaparegut). Dedicat a Sant Felip de Jesús.
- Font a on escomença el Camino Real a Toluca (desaparecida), aixina com un obelisc i una piràmide.
- Bust d'Hernán Cortés en l' Hospital de Jesús.
- Cristos de bronze de la Catedral de Morelia
- Proyecció de la quarta etapa (neoclàsica) de l' Iglesia de Loreto.
- Planos de l' Hospicio Cabañas en Guadalajara.
- Cela de la Marquesa de Selva Nevada. En el Ex convent de Regina Porta Coeli.
- Proyectes (no realisats) d'una plaça de bous, el palau de govern de Durango, un fossar i un convent.
Referències[editar | editar còdic]
- 250 aniversario de Manuel Tolsá, Enguera 1757-2007
- «Hallan un tesoro oculto en la cúpula de la catedral de México: 23 cajas con reliquias religiosas». El Debate (periódico digital). 30 de enero de 2023. ««la época final de la construcción de la catedral, culminada por el arquitecto Manuel Tolsá» ... formaban parte del equipo de trabajo del arquitecto Manuel Tolsá encargado de la parte final del templo »
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Calderón Argelich, Alfonso (2018). «Manuel Tolsá Sarrión». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia
- de la Maza, Francisco (1946). «Algunas obras desconocidas de Manuel Tolsa.». Anales del Instituto de Investigaciones Estéticas de la UNAM IV (14): 38. doi:10.22201/iie.18703062e.1946.14
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Manuel Tolsà.