Diferència entre les revisions de "Catarisme"
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''catarisme''' fon una confessió [[cristiana]] de tipo [[gnòstica]], difosa des del [[sigle X]] fins al [[sigle XVI|XVI]], en repercusions en l'Àsia Menor, els [[Balcans]], el nort d'[[Itàlia]], [[Occitània]], [[Renània]], la Champanya i la [[Corona d'Aragó]], inclòs el [[Regne de Valéncia]]; aixina puix, el catarisme s'estengué per tota la cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa. | El '''catarisme''' fon una confessió [[cristiana]] de tipo [[gnòstica]], difosa des del [[sigle X]] fins al [[sigle XVI|XVI]], en repercusions en l'Àsia Menor, els [[Balcans]], el nort d'[[Itàlia]], [[Occitània]], [[Renània]], la Champanya i la [[Corona d'Aragó]], inclòs el [[Regne de Valéncia]]; aixina puix, el catarisme s'estengué per tota la cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa. | ||
− | Els seguidors d'esta corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. A sovint es nomenaven a ells mateixos com a ''bons hòmens'' o ''bons cristians''. | + | Els seguidors d'esta corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. A sovint es nomenaven a ells mateixos com a ''bons hòmens'' o ''bons cristians''. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Revisió de 08:32 16 abr 2024
El catarisme fon una confessió cristiana de tipo gnòstica, difosa des del sigle X fins al XVI, en repercusions en l'Àsia Menor, els Balcans, el nort d'Itàlia, Occitània, Renània, la Champanya i la Corona d'Aragó, inclòs el Regne de Valéncia; aixina puix, el catarisme s'estengué per tota la cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Els seguidors d'esta corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. A sovint es nomenaven a ells mateixos com a bons hòmens o bons cristians.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catarisme.