Diferència entre les revisions de "Amatista"
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Quan és de color viu i intens, l'amatista és la varietat del [[quars]] més apreciada. Les amatistes més perfectes es tallen per a joyeria, i el restant s'utilisa per a fer objectes d'art o directament, com a eixemplars minerals, per a decoració o coleccionisme. | Quan és de color viu i intens, l'amatista és la varietat del [[quars]] més apreciada. Les amatistes més perfectes es tallen per a joyeria, i el restant s'utilisa per a fer objectes d'art o directament, com a eixemplars minerals, per a decoració o coleccionisme. | ||
+ | |||
+ | L'amatista es coneix des de fa mils d'anys, puix ya en l'[[antic Egipte]] s'utilisava per a crear joyes, sagells personals i talles. En l'[[Edat Mija]], el cristianisme va adoptar l'amatista com a símbol de renúncia als bens terrenals i castitat, i encara hui la duen en forma d'anells molts cardenals i bisbes. L'amatista simbolisa ademés el saber diví. | ||
== Referències == | == Referències == |
Revisió de 18:59 5 ago 2023
L'amatista (del llatí amethsystus és el quars transparent de color violeta o morat clar utilisat com a gema en joyeria.
A pesar de que és molt resistent als àcits, l'amatista és molt susceptible a la calor, canviant el seu color a café , groc, taronja o vert, segons la seua calitat i lloc d'orige.
Quan és de color viu i intens, l'amatista és la varietat del quars més apreciada. Les amatistes més perfectes es tallen per a joyeria, i el restant s'utilisa per a fer objectes d'art o directament, com a eixemplars minerals, per a decoració o coleccionisme.
L'amatista es coneix des de fa mils d'anys, puix ya en l'antic Egipte s'utilisava per a crear joyes, sagells personals i talles. En l'Edat Mija, el cristianisme va adoptar l'amatista com a símbol de renúncia als bens terrenals i castitat, i encara hui la duen en forma d'anells molts cardenals i bisbes. L'amatista simbolisa ademés el saber diví.
Referències
- «Amethyst. Mindat» (en anglés)
- Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerales y Minas de España. Vol. VIII. Cuarzo y otros minerales de la sílice. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo. pp. 291-295
- Epstein, David S. (1988). «Amethyst mining in Brazil». Gems & Gemology, (2), 214-228
- Lowell, Jack; Koivula, John I. (2004). «Amethys from Four Peaks, Arizona.». Gems & Gemmology, (3), 230-238
- Troilo, F., El Harfi, A., Mouaddib, S., Bittarello, E. y Costa, E. (2015). «Amethyst from Boudi, Morocco». Gems & Gemmology, (1), 32-40
Bibliografia
- Balzer, T (2012). «Westward Ho! from the mountains of Germany to the Paraná Basin». En Gilg, H. Albert, ed. Amethyst. Uncommon Vintage. Denver, Colorado (USA): Lithographie Ltd
- Melanson, Frank (2012). «Purple Rain. Thunder Bay ametyst». En Gilg, H. Albert, ed. Amethyst. Uncommon Vintage. Denver, Colorado (USA): Lithographie Ltd
- Vasconcelos, P.M., Wenk, H.R. y Rossman, G.R. (1994). «The Anahí ametrine mine, Bolivia». Gems & Gemology, 30 (1), 4-23
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amatista.