Diferència entre les revisions de "Castell d'Alédua"
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 57 | * Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 57 | ||
| + | * [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=251 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 16:13 9 jul 2023
El castell d'Alédua, en el terme municipal de Llombay (Ribera Alta) és una fortalea àrap construïda a finals del sigle XII que se situa sobre un cap en el marge esquerre del riu Magre a uns 4 quilòmetros de la població, en el despoblat d'Alédua.
Història
El castell estava destinat a defendre la població d'Alédua que ya figurava com alqueria en el Repartiment. En el sigle XIV perteneixqué a la família Centelles, els quals en l'any 1494 el vengueren al Duc de Gandia, Joan de Borja, el qual obtingué de Carles I el títul de Marqués de Llombay, demarcació integrada d'Alédua.
La despoblació del castell va aparellada a l'expulsió dels moriscs (1609). Encara que en l'any 1625 Carles de Borja Centelles otorgà carta de repoblació, el lloc no tornà a ser habitat.
Ademés de ser el punt de defensa d'Alédua, es va convertir durant l'història en un punt de resistència, dels moros, en la Guerra d'Independència i despuix en les guerres carlistes.
Descripció
De planta rectangular conta en una torre situada en el centre, de tres altures i sòtol construïda en tapial sobre bassament de mamposteria. És molt similar als demés castells àraps d'esta part de Valéncia, com la Torre Muça de Benifayó, la Torre Espioca, la d'Almussafes i atres.
De l'antic castell a soles queden unes restes i una torre.
Curiositats
Domina tota la vista fins a Alédua e inclús al poblat moro de Llombay. És un castell curiós, per que no es troba en el cim de la montanya, sino en les seues faldes.
Vore també
Referències
- Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 57
- «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»