Diferència entre les revisions de "Eneugamus"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'un Abgal En la mitologia mesopotàmica, Eudocus, '''Eneugamus''', Eneuboulus i Anemeutus…») |
|||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Segons Apolodoro, no obstant, més tart, en l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'Euedörachos (Enmenduranki), va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar [[Anodaphus]]. | Segons Apolodoro, no obstant, més tart, en l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'Euedörachos (Enmenduranki), va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar [[Anodaphus]]. | ||
− | Els Apkallu, en la [[mitologia mesopotàmica|caldea]] o mesopotàmica, eren esperits sapients, creats per [[Ea]] en l'[[Apsú]] (morada de Ea en el fondo de la mar). Tenien forma d'home-peix o triton i es diu que [[Oannes]], creador de les lleis i la civilisació babilònica, era un d'ells. | + | Els Apkallu, en la [[mitologia mesopotàmica|mitologia caldea]] o mesopotàmica, eren esperits sapients, creats per [[Ea]] en l'[[Apsú]] (morada de Ea en el fondo de la mar). Tenien forma d'home-peix o triton i es diu que [[Oannes]], creador de les lleis i la civilisació babilònica, era un d'ells. |
== Referències == | == Referències == |
Revisió de 11:42 24 març 2023
En la mitologia mesopotàmica, Eudocus, Eneugamus, Eneuboulus i Anemeutus eren criatures (denominades Abgal, Apkallu o Annedoti), que emergien de la mar en el Golf Pèrsic per a instruir als humans en bons modals, civisme i arquitectura.
Segons el sacerdot, filòsof i historiador babilònic Beroso, els últims Apkallu o Annedoti varen aparéixer en el Golf Pèrsic per l'any 2.780 a. C..
Segons Apolodoro, no obstant, més tart, en l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'Euedörachos (Enmenduranki), va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar Anodaphus.
Els Apkallu, en la mitologia caldea o mesopotàmica, eren esperits sapients, creats per Ea en l'Apsú (morada de Ea en el fondo de la mar). Tenien forma d'home-peix o triton i es diu que Oannes, creador de les lleis i la civilisació babilònica, era un d'ells.
Referències
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
- S. Kramer y John Maier, Mitos de Enki el dios artesano
- Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
Bibliografia
- Donald A. Mackenzie, Myths of Babylonia and Assyria
- Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
- Verbrugghe Gerald & John Wickersham 2000: Berossos & Manetho Introduced & Translated; Native Traditions in Mesopotamia & Egypt (ISBN 0-472-08687-1)
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eneugamus.