Diferència entre les revisions de "Ninazu"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia sumèria, '''Ninazu''' va ser un deu secundari de l'inframon en el regne d'Ereškigal, se'l menciona generalment com a fill d'Enlil…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En la [[mitologia sumèria]], '''Ninazu''' va ser un [[deu]] secundari de l'inframon en el regne d'Ereškigal, se'l menciona generalment com a fill d'[[Enlil]] i Ninlil, pero en algunes atres cultures, com a fill d'[[Ereškigal]] i [[Gugalanna]]. Es creu que posseïa poders de sanació. Va ser venerat en el temple de la ciutat d'Išnunna, en el 3.er mileni A.C, pero existix la possibilitat que no haja segut el mateix. Era simbolisat pel dragó-serp [[Mušḫoššo]]. | + | En la [[mitologia sumèria]], '''Ninazu''' va ser un [[deu]] secundari de l'inframon en el regne d'Ereškigal, se'l menciona generalment com a fill d'[[Enlil]] i Ninlil, pero en algunes atres cultures, com a fill d'[[Ereškigal]] i [[Gugalanna]]. Es creu que posseïa poders de sanació. Va ser venerat en el temple de la ciutat d'Išnunna, en el 3.er mileni A.C, pero existix la possibilitat que no haja segut el mateix. Era simbolisat pel dragó-serp [[Mušḫoššo]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 13:08 20 feb 2024
En la mitologia sumèria, Ninazu va ser un deu secundari de l'inframon en el regne d'Ereškigal, se'l menciona generalment com a fill d'Enlil i Ninlil, pero en algunes atres cultures, com a fill d'Ereškigal i Gugalanna. Es creu que posseïa poders de sanació. Va ser venerat en el temple de la ciutat d'Išnunna, en el 3.er mileni A.C, pero existix la possibilitat que no haja segut el mateix. Era simbolisat pel dragó-serp Mušḫoššo.
Referències
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
- Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. p. 199. ISBN 9780415198110