Diferència entre les revisions de "Volum"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''volum''' és una magnitut mètrica de tipo escalar definida com l'extensió en Tridimensio…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''volum''' és una [[magnitut física|magnitut]] [[tensor mètric|mètrica]] de tipo [[Escalar (física)|escalar]] definida com l'extensió en [[Tridimensional|tres dimensions]] d'una regió | + | El '''volum''' és una [[magnitut física|magnitut]] [[tensor mètric|mètrica]] de tipo [[Escalar (física)|escalar]] definida com l'extensió en [[Tridimensional|tres dimensions]] d'una regió de l'[[espai (física)|espai]]. És una [[unitats derivades del Sistema Internacional|magnitut derivada]] de la [[llongitut]], ya que en un [[ortoedre]] es troba multiplicant tres llongituts: el llarc, l'ample i l'[[altura (geometria)|altura]]. [[Matemàtiques|Matemàticament]] el volum és definible no solament en qualsevol espai euclídeu, sino també en un atre tipo d'espais mètrics que inclouen per eixemple a les [[varietat de Riemann|varietats de Riemann]]. |
Des d'un punt de vista [[Física|físic]], els [[objecte físic|cossos]] [[matèria]]els ocupen un volum pel fet de ser extensos, fenomen que es deu al [[principi d'exclusió de Pauli]]. La noció de volum és més complicada que la de superfície i en el seu us formal pot donar lloc a la cridada [[paradoxa de Banach-Tarski]]. | Des d'un punt de vista [[Física|físic]], els [[objecte físic|cossos]] [[matèria]]els ocupen un volum pel fet de ser extensos, fenomen que es deu al [[principi d'exclusió de Pauli]]. La noció de volum és més complicada que la de superfície i en el seu us formal pot donar lloc a la cridada [[paradoxa de Banach-Tarski]]. | ||
| − | + | L'[[unitat de mida]] de volum en el [[Sistema Internacional d'Unitats]] és el [[metro cúbic]]. En el [[sistema mètric decimal]], una unitat de volum per a sòlits era l'[[Estéreo (unitat)|estéreo]], igual al metro cúbic, pero actualment poc usada. En eixe mateix sistema, per a medir la capacitat de líquits, es va crear el [[litro]], que és acceptat pel SI. Per raons històriques, existixen unitats separades per a abdós, no obstant estan relacionades per l'equivalència entre el litro i el [[decímetre cúbic]]: | |
:1 dm³ = 1{{esd}}litro = 0,001{{esd}}m³ = 1000{{esd}}cm³. | :1 dm³ = 1{{esd}}litro = 0,001{{esd}}m³ = 1000{{esd}}cm³. | ||
[[Categoria:Volum| ]] | [[Categoria:Volum| ]] | ||
Revisió de 09:56 11 oct 2022
El volum és una magnitut mètrica de tipo escalar definida com l'extensió en tres dimensions d'una regió de l'espai. És una magnitut derivada de la llongitut, ya que en un ortoedre es troba multiplicant tres llongituts: el llarc, l'ample i l'altura. Matemàticament el volum és definible no solament en qualsevol espai euclídeu, sino també en un atre tipo d'espais mètrics que inclouen per eixemple a les varietats de Riemann.
Des d'un punt de vista físic, els cossos matèriaels ocupen un volum pel fet de ser extensos, fenomen que es deu al principi d'exclusió de Pauli. La noció de volum és més complicada que la de superfície i en el seu us formal pot donar lloc a la cridada paradoxa de Banach-Tarski.
L'unitat de mida de volum en el Sistema Internacional d'Unitats és el metro cúbic. En el sistema mètric decimal, una unitat de volum per a sòlits era l'estéreo, igual al metro cúbic, pero actualment poc usada. En eixe mateix sistema, per a medir la capacitat de líquits, es va crear el litro, que és acceptat pel SI. Per raons històriques, existixen unitats separades per a abdós, no obstant estan relacionades per l'equivalència entre el litro i el decímetre cúbic:
- 1 dm³ = 1 litro = 0,001 m³ = 1000 cm³.