Diferència entre les revisions de "Vida Eterna"
(Pàgina nova, en el contingut: «== VIDA ETERNA == El terme “vida eterna”, utilisat molt a sovint en la Teologia catòlica, pot fer referència a dos realitats:») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
== VIDA ETERNA == | == VIDA ETERNA == | ||
| − | + | El terme “'''vida eterna'''”, utilisat molt a sovint en la Teologia catòlica, pot fer referència a dos realitats:<br /> | |
| + | * En un sentit ample, és la vida a continuació de la mort natural, que no acabarà mai, en la que es fruïx del premi per les bones obres de la vida en este món, o es patix el castic a les obres roïnes fetes en la vida que ací coneixem. | ||
| + | * En un sentit restrictiu, és la vida eterna en el Cel, fruint del premi per les bones obres, participant de la felicitat de Deu, de la Verge Maria, dels àngels i dels sants, reservant-se per a la situació de castic etern per les males obres la denominació de ''mort eterna'', o ''condenació eterna'', o simplement ''Infern''.<br /> | ||
| + | En el present artícul anem a considerar les següents qüestions:<br /> | ||
| + | # Immortalitat de l'ànima | ||
| + | ## Segons la filosofia tradicional en Occident | ||
| + | ## Segons l'antiguetat clàssica | ||
| + | ## Segons la creença en la reencarnació | ||
| + | ## Segons el Cristianisme | ||
| + | ## Segons les atres creences monoteistes occidentals | ||
| + | # La resurrecció dels morts i el món futur | ||
| + | # Escatologia intermija: des del moment de la mort a la Fi del Món | ||
| + | ## Les ànimes poden fruir el premi o patir el castic | ||
| + | ## La purificació de les ànimes: purgatori, sufragis pels difunts<br /> | ||
| + | |||
| + | La part de la Teologia que estudia les qüestions referents a la vida en acabant de la mort rep el nom d''''Escatologia''', paraula que prové de les paraules gregues ''éskhatos'': ‘últim’ i ''logos'': ‘estudi’.<br /> | ||
| + | |||
| + | === 1. Immortalitat de l'ànima === | ||
| + | ==== 1.1. Segons la filosofia tradicional en Occident<ref> - Gilson, Etienne: La Filosofía en la Edad Media. Editorial Gredos, Madrid, 2014<br /> | ||
| + | - Sánchez Meca, Diego: Historia de la Filosofía Antigua y Medieval. Ed. S. L. - Dykinson, 2013</ref>==== | ||
| + | Les arrels de la filosofia occidental estan en Plató i Aristòtil, el primer és discípul de Sòcrates i el segon és discípul de Plató. Plató creïa no soles en l'immortalitat de l'ànima, sino també en la seua preexistència abans del naiximent de les persones. Els dos basen la seua creència en les propietats espirituals de l'ànima.<br /> | ||
| + | L'ànima és el principi immaterial que dona unitat al cos d'un ser viu; allò que fa que l'organisme, a pesar de tindre moltes parts, funcione com un sol subjecte; allò que manté unides i coordinades les parts d'un ser viu; que no pot ser un component material, perque a continuació nos hauríem de preguntar com s'unix eixa part coordinadora a lo restant del cos. És, com hem dit adés, un principi immaterial que informa totes les parts del cos.<br /> | ||
| + | |||
| + | {{listaref}} | ||
Revisió de 16:35 9 dec 2018
VIDA ETERNA
El terme “vida eterna”, utilisat molt a sovint en la Teologia catòlica, pot fer referència a dos realitats:
- En un sentit ample, és la vida a continuació de la mort natural, que no acabarà mai, en la que es fruïx del premi per les bones obres de la vida en este món, o es patix el castic a les obres roïnes fetes en la vida que ací coneixem.
- En un sentit restrictiu, és la vida eterna en el Cel, fruint del premi per les bones obres, participant de la felicitat de Deu, de la Verge Maria, dels àngels i dels sants, reservant-se per a la situació de castic etern per les males obres la denominació de mort eterna, o condenació eterna, o simplement Infern.
En el present artícul anem a considerar les següents qüestions:
- Immortalitat de l'ànima
- Segons la filosofia tradicional en Occident
- Segons l'antiguetat clàssica
- Segons la creença en la reencarnació
- Segons el Cristianisme
- Segons les atres creences monoteistes occidentals
- La resurrecció dels morts i el món futur
- Escatologia intermija: des del moment de la mort a la Fi del Món
- Les ànimes poden fruir el premi o patir el castic
- La purificació de les ànimes: purgatori, sufragis pels difunts
La part de la Teologia que estudia les qüestions referents a la vida en acabant de la mort rep el nom d'Escatologia, paraula que prové de les paraules gregues éskhatos: ‘últim’ i logos: ‘estudi’.
1. Immortalitat de l'ànima
1.1. Segons la filosofia tradicional en Occident[1]
Les arrels de la filosofia occidental estan en Plató i Aristòtil, el primer és discípul de Sòcrates i el segon és discípul de Plató. Plató creïa no soles en l'immortalitat de l'ànima, sino també en la seua preexistència abans del naiximent de les persones. Els dos basen la seua creència en les propietats espirituals de l'ànima.
L'ànima és el principi immaterial que dona unitat al cos d'un ser viu; allò que fa que l'organisme, a pesar de tindre moltes parts, funcione com un sol subjecte; allò que manté unides i coordinades les parts d'un ser viu; que no pot ser un component material, perque a continuació nos hauríem de preguntar com s'unix eixa part coordinadora a lo restant del cos. És, com hem dit adés, un principi immaterial que informa totes les parts del cos.
- ↑ - Gilson, Etienne: La Filosofía en la Edad Media. Editorial Gredos, Madrid, 2014
- Sánchez Meca, Diego: Historia de la Filosofía Antigua y Medieval. Ed. S. L. - Dykinson, 2013