Diferència entre les revisions de "Y"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
La '''Y''', '''y''' en minúscula, és la vigèsima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]], i vigèsima de les consonants. El seu nom és '''i grega'''.  
 
La '''Y''', '''y''' en minúscula, és la vigèsima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]], i vigèsima de les consonants. El seu nom és '''i grega'''.  
 +
 +
Antigament abans de la lletra [[L|el]] podia representar el sò que hui es representa en el dígraf [[ell]], algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple ''batayla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=batayla</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=coyl</ref> (hui ''coll'').
  
 
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==

Revisió de 21:03 31 jul 2018

La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.

Antigament abans de la lletra el podia representar el sò que hui es representa en el dígraf ell, algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple batayla[1] (hui batalla) o coyl[2] (hui coll).

Fonètica

En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo.

Ortografia

S'escriu i grega

  • En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.
  • Entre vocals: epopeya, apoyar.
  • En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
  • Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats.
  • En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.

Vore també