Diferència entre les revisions de "Ll (dígraf)"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (→= S'escriu ell) |
|||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
=== S'escriu ell === | === S'escriu ell === | ||
* En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla. | * En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla. | ||
| + | |||
| + | En algunes paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> o almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> s'afig n guionet entre les dos els per a indicar que s'han de pronunciar com a dos els separades i no com el dígraf ell. | ||
== Vore també== | == Vore també== | ||
Revisió de 08:35 30 jul 2018
Ll, ll en minúscula, és un dígraf que apareix en diverses llengües. En valencià, gallec, vasc, quèchua, aragonés, català, castellà i balear representa l'aproximant lateral palatal /ʎ/. El seu nom en valencià és ell o doble el.
Fonètica
En valencià este dígraf se pronuncia sempre en el sò /ʎ/. La no diferenciació del sò del dígraf ell en la lletra i grega es nomena yeisme, que és considerat un vulgarisme i és inadmissible en el valencià estàndart, que sempre fa la diferència.
Ortografia
S'escriu ell
- En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
En algunes paraules com ara mol-le[1] o almel-la[2] s'afig n guionet entre les dos els per a indicar que s'han de pronunciar com a dos els separades i no com el dígraf ell.