Diferència entre les revisions de "H"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''H''' és la octava lletra de l'alfabet valencià i sexta de les consonants. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El...») |
m (→Referències) |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| + | == Vore també== | ||
| + | *[[Alfabet valencià]] | ||
| + | *[[Dígraf]] | ||
| − | [[Categoria:Lletres de l'alfabet | + | [[Categoria:Llingüística]] |
| + | [[Categoria:Valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]] | ||
Revisió de 15:22 17 jul 2018
La H és la octava lletra de l'alfabet valencià i sexta de les consonants. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en valencià és hac, pero per castellanisme també es sol conéixer com a haig.
Fonètica
Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (trahidor, fahena...) i per a marcar el so de /k/ a final de paraula (blanch, bosch, amich) fins i tot en els seus plurals (Jochs florals).
Ortografia
S'escriu hac
- En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
- No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.